Jo crec que es el gran problema, la contaminació. Ara que aquesta sigui suficient per ser majoritariament la responsable de l'escalfament global, es per mi i molta mes gent la gran incognita.Primer perque no coneixem cap precedent amb l'actual quantitat de contaminants com per coneixer les consequencies climàtiques i segon com diu la meva signatura: Simular que conocemos con precisión de ingeniero el funcionamiento de nuestro Sistema Climático, es fraudulento. Es la meva modesta opinió d'aficionat, res cientifica.

Pels que no en tenim cap de dubte, i això inclou el major percentatge de científics que directament ho estudien, el Canvi Climatic es tambè contaminaciò es a dir que es un dels seus efectes; a partir d´aquí hom pot valorar si es mes o menys important, però pels estudis ho es i molt; i els seus efectes molt greus afegits a d´altres efectes de la contaminaciò fa pensar que per bon camí no anem però al menys guardo una mica de fe de que encara som a temps per frenar-ho i que els que no hi creuen donin al menys el benefici del dubte

Algun article mes; dels molts que hi ha.

¿Nos podemos fiar de los modelos matemáticos del cambio climático?
Todos son coherentes con las observaciones que muestran que, efectivamente, está cambiando el clima y está siendo influido por acción de los humanos

elpais.com/elpais/2019/12/03/ciencia/157...03.html?ssm=whatsapp

Per cert que ahir en Dani Ramirez va comentar per Tv3 que la comunitat cientifica no te cap dubte de que el Cc es per efecte de la contaminacio de lefecte hivernacle....de moment ha pujat 1'1C pero podria pujar 1'4C mes encara. Comenta lurgencia de que els paissos es possin completament dacord en reduir les emisions contaminats defecte hivernacle per frenar el que es pugui linevitable augment de les tempes.

Estava editant el missatge, us deixo aquest article relacionat amb l'emergència climàtica

L’emergència climàtica versus l’era de l’estupidesa
És difícil frenar el canvi climàtic si se segueix educant la societat en una cultura consumista
Fa deu anys, la directora Franny Armstrong va fer un excel·lent documental, The age of stupid (2009). El film ens trasllada a l’any 2055 i tracta d’un ancià que viu en un planeta arruïnat i que observa reportatges d’arxiu filmats sobre els danys reals que van causar les accions dels humans a finals del segle XX i principis del XXI i es pregunta: per què no vam fer res per evitar el canvi climàtic? ¿S’havia instal·lat l’estupidesa en les ments de tota la població?

Els experts en l’emergència climàtica diuen que hi ha dues vies principals per millorar la situació. La primera, més fàcil d’entendre, és incorporar la sostenibilitat a la lògica de les empreses i els governs. Reduiríem la velocitat a què ens aproximem al col·lapse sistèmic, però no ens encararíem plenament a l’arrel del problema. En altres paraules, reduiríem la velocitat del canvi climàtic però no aconseguiríem que deixés d’avançar cap a un col·lapse del planeta. La segona té a veure amb estudiar les dinàmiques psicològiques i socials. Malauradament, una part molt important de la població no veu el canvi climàtic com un perill imminent. L’emergència real només és percebuda per persones que creuen en els valors mediambientals i aquelles que per la seva identitat política o cultural així ho han entès. Hem d’acceptar, doncs, que la majoria de la població passa olímpicament del canvi climàtic.

Naturalment, des d’aquesta anàlisi es fa molt difícil qualsevol actuació que tingui com a objectiu un impacte més global. Per això vull aportar dues perspectives més. La primera té a veure amb practicar una mirada holística. Cal entendre que no es tracta de millorar algunes coses o fer-les de forma diferent, sinó que és hora de pensar accions en molts terrenys alhora. Accions que siguin regeneratives per al planeta.

Canvi de direcció
La segona perspectiva és treballar en una direcció complicada avui en dia però molt necessària: les cultures del consumisme, esteses arreu del món. Hem arribat a uns nivells insostenibles de consum que són perpetradors en primer pla de la destrucció del planeta Terra. Si seguim educant en aquesta cultura consumista, és impossible crear una consciència real del que està passant i es fa impossible un canvi de direcció. Deveu pensar: “¿M’estàs dient que aquest cotxe que m’ha costat tants diners i on em sento tan especial i poderós no és bo per a la vida del planeta?”

Per contra, les preguntes que em faig com a educador són: ¿què hauria passat si els polítics i els ideòlegs que han gestionat el bé públic haguessin tingut una educació en la sostenibilitat i haguessin viscut una cultura ecològica des de la seva infància? I, la qüestió més important, per què seguim sense inscriure aquesta educació bàsica? ¿Els i les educadores actuals som conscients que la cultura del consumisme que estem transmetent és còmplice directe de l’esgotament dels recursos que té el planeta?

“És l’hora d’actuar”
Tanmateix, hi ha moltes raons per a l’esperança. Per citar-ne alguns exemples recents: el Banc d’Inversions Europeu ha donat l’esquena a les inversions en combustibles fòssils. Nova Zelanda ha prohibit noves prospeccions de petroli i gas a alta mar. El fiscal de Nova York ha exigit a ExxonMobil que cal minimitzar els perills climàtics de manera fraudulenta. I els estudis diuen que les energies renovables podrien produir el 90% de l’energia mundial el 2050.

Ha començat a Madrid una altra cimera del clima, la COP25, amb la divisa “És l’hora d’actuar”. I s’hi parlarà d’energies renovables, però també d’actuacions per aturar l’agricultura intensiva, de crear una xarxa de santuaris als oceans per preservar la vida salvatge, de perseguir les emissions zero en el transport per carretera, d’aconseguir més inversió en transport públic, de construcció sostenible...

Potser ens podem sentir superats davant de tants temes i actuacions, però recordeu que cal una mirada holística i interconnectada de tot plegat. Hi ha molta gent pensant la manera d’actuar i molta més treballant en aquesta direcció. Tant de bo estiguem en procés de canviar la cultura consumista, dir adeu a l’era de l’estupidesa i viure una veritable revolució ecologista!

Ara que tenim a Madrid la Cimera del Canvi Climàtic, s'estan veient unes escenes i discurssos que tenen poc a veure, amb aquesta cimera tant important a nivell mundial, primer amb el lamentable circ mediàtic amb l'arribada de Greta a l'estació de Chamartín MADRID.

Imatges surrealistes que semblen de Hollywood i en que sobren les paraules, el sensacionalisme mediàtic és dantesc i trist, que una nena tant joveneta, tingui més protagonisme que molts científics ,que porten mitja vida estudiant sobre el canvi climàtic, tot plegat és per reflexionar fins on estem arribant, si Bjerknes , Coriolis, Franklin, etc.. aixequessin el cap

Amb tot aquest circ, li hem d'afegir per postres discursos de molts artistes i famossos que s'apunten el carro, en donar-nos lliçons de moral climàtica. Per exemple un tal Bardem que es passeja amb un cotxe d'alta gamma per Los Angeles i quant acabi la cimera agafarà un jet privat i cap a casa.

Que sap aquest senyor d'aquest tema...? fins on estem arribant amb un tema tant delicat i seriòs, a vegades sembla més un reality xou que una cimera climàtica de tanta importància a nivell mundial, en fi millor que ens ho agafem amb bon humor

Per sort tenim científics de gran prestigi que posen el seu granet de sorra i ens expliquen com tenim l'actualitat del escalfament del planeta, això si veient algunes escenes esperpèntiques