17 Set 2020 02:29
IgnasiBCN
membre ciclogènesi explosiva
membre ciclogènesi explosiva
Missatges: 2579
Més
ASTRONOMIA #249144
Fosfà a l'atmosfera de Venus: organismes vius o reaccions abiòtiques?

Ahir s’anunciava un descobriment realment sorprenent i que en si mateix repta el nostre coneixement sobre la física atmosfèrica al planeta veí. El treball publicat a la revista Nature Astronomy, i liderat per la professora Jane Greaves, de la Universitat de Cardiff (Regne Unit), demostra l’existència d’una quantitat relativament petita de fosfà a Venus, unes vint molècules per cada bilió (Greaves et al., 2020). Per insignificant que pugui semblar, aquest resultat ha provocat en la comunitat científica una reacció en cadena.

Va ser justament la mateixa professora Greaves qui va trobar l’evidència de fosfà a les observacions que va fer de Venus fent servir el James Clerk Maxwell Telescope (JCMT) ubicat a Hawai. No s’ho podia creure! És per això que va crear un equip científic per tal de comprovar-ho de manera redundant, fent servir les 45 antenes actualment disponibles de l'Atacama Large Millimeter/submillimeter Array (ALMA), ubicat a Xile. Els espectres van revelar la signatura rotacional característica de la molècula de fosfà, confirmant així el descobriment.

Per tal d’explicar la magnitud d’aquesta fita cal començar per un concepte ben senzill, dels primers que explico en l’assignatura d’astrobiologia dels màsters que imparteixo. El comportament de cada atmosfera dependrà dels compostos que la formin però, sobretot, del seu estat d’oxidació. Aleshores, cal tenir molt en compte que l’atmosfera de Venus és molt oxidant perquè ha anat acumulant diòxid de carboni, que domina la composició de l’atmosfera (96,5%), juntament amb una quantitat menor de nitrogen molecular (3,4%) de caràcter neutre i traces d’altres gasos minoritaris. Fixem-nos que a les atmosferes reductores de Júpiter i Saturn, on manca l’oxigen, ja s’ha descobert la presència de fosfà, però que n'hi hagi també al planeta Venus és una autèntica revelació. De fet, la molècula de fosfà (PH3) involucra una estructura en forma de piràmide amb tres àtoms d’hidrogen enllaçats a un àtom de fòsfor. Podríem dir que és una molècula molt reduïda, a priori inexplicable en l’entorn altament oxidant de l’atmosfera de Venus. El debat científic resta, doncs, servit.

Tot i les possibles sospites que puguem tenir és el moment de continuar treballant i evitar especular, potser recordant la navalla d’Occam: “l’explicació més senzilla és probablement la correcta”. Segurament no trobem una resposta òbvia per les mancances actuals en el coneixement que tenim sobre l’entorn particular i els processos fisicoquímics que tenen lloc a l’alta atmosfera de Venus. Comença, doncs, una carrera científica per tal d’explicar l’origen d’aquest fosfà. El nostre propi grup de recerca té una hipòtesi de treball ben engrescadora que ens caldrà estudiar en detall.

www.enciclopedia.cat/divulcat/fosfa-a-at...reaccions-abiotiques

Llocs on faig seguiment habitualment:
Barcelona, Barri de Sarrià (103 msnm)
Sant Andreu de Llavaneres (38 msnm)

"Es buen tiempo cuando en cada tiempo hace su tiempo"

El(s) següent(s) usuari(s) han donat les gràcies: EnricT, Darth Maül, bigxavi, jordi roca, MeteoMorgan Girona

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

27 Oct 2020 01:45
IgnasiBCN
membre ciclogènesi explosiva
membre ciclogènesi explosiva
Missatges: 2579
Més
ASTRONOMIA #250667
La NASA ha comunicat avui que ha trobat aigua a la cara visible de la Lluna, descobriment que pot ser clau per a futures missions.

NASA’s SOFIA Discovers Water on Sunlit Surface of Moon
L’Observatori estratosfèric d’astronomia infraroja (SOFIA) de la NASA ha confirmat, per primera vegada, aigua a la superfície il·luminada pel sol de la Lluna. Aquest descobriment indica que l’aigua es pot distribuir per la superfície lunar i no es limita a llocs freds i ombrejats.

SOFIA ha detectat molècules d’aigua (H2O) al cràter Clavius, un dels cràters més grans visibles des de la Terra, situat a l’hemisferi sud de la Lluna. Les observacions prèvies de la superfície de la Lluna van detectar alguna forma d’hidrogen, però no van poder distingir entre l’aigua i el seu parent químic proper, l’hidroxil (OH). Les dades d’aquest lloc revelen que l’aigua es troba en concentracions de 100 a 412 parts per milió, aproximadament equivalent a una ampolla d’aigua de 12 unces, atrapada en un metre cúbic de terra repartit per la superfície lunar. Els resultats es publiquen al darrer número de Nature Astronomy.

"Teníem indicis que H2O, l'aigua familiar que coneixem, podria estar present al costat il·luminat del sol de la Lluna", va dir Paul Hertz, director de la Divisió d'Astrofísica de la Direcció de la Missió Científica de la seu de la NASA a Washington. “Ara sabem que hi és. Aquest descobriment desafia la nostra comprensió de la superfície lunar i planteja preguntes intrigants sobre els recursos rellevants per a l'exploració de l'espai profund ".

www.nasa.gov/press-release/nasa-s-sofia-...lit-surface-of-moon/

Llocs on faig seguiment habitualment:
Barcelona, Barri de Sarrià (103 msnm)
Sant Andreu de Llavaneres (38 msnm)

"Es buen tiempo cuando en cada tiempo hace su tiempo"

El(s) següent(s) usuari(s) han donat les gràcies: EnricT, Darth Maül, jordi roca

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

17 Nov 2020 00:58
IgnasiBCN
membre ciclogènesi explosiva
membre ciclogènesi explosiva
Missatges: 2579
Més
ASTRONOMIA #251490
SpaceX i la NASA inicien una nova etapa de missions tripulades a l’espai

La companyia privada SpaceX ha enviat aquest diumenge la seva primera missió operativa tripulada a l’Estació Espacial Internacional, després d’enlairar-se amb èxit i a l’hora prevista des de Cap Cañaveral un coet reutilitzable Falcon 9 amb la càpsula Dragon. Sobre les 7.40 de la nit, hora local, la càpsula, anomenada Resilience, es troba finalment en òrbita amb direcció l’estació espacial amb quatre astronautes a l’interior: Shannon Walker, Michael Hopkins i Victor Glover, i el japonès Soichi Noguchi. Ho ha fet després de separar-se del coet Falcón 9, una part del qual ha descendit amb èxit en una plataforma a l’Atlàntic.

La firma d’Elon Musk pretén utilitzar aquesta part del coet amb la següent missió en associació amb la NASA cap a l’estació espacial, que té previst que es faci al març de 2021.

La que és la primera d’almenys sis missions que SpaceX realitzarà a l’estació amb un contracte de 2.600 milions de dòlars firmat amb la NASA l’any 2014, ha aconseguit finalment enlairar-se d’acord amb el programa previst.

www.elpuntavui.cat/societat/article/5-so...&utm_campaign=xarxes

Llocs on faig seguiment habitualment:
Barcelona, Barri de Sarrià (103 msnm)
Sant Andreu de Llavaneres (38 msnm)

"Es buen tiempo cuando en cada tiempo hace su tiempo"

El(s) següent(s) usuari(s) han donat les gràcies: EnricT, Darth Maül, jordi roca

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

22 Des 2020 10:27
meteosat71
membre neu
membre neu
Missatges: 1047
Més
ASTRONOMIA #253135
Ahir des de Salt, a les 22,40 hores, vaig veure un bólid en direcció est, no era pas un estel fugaç, era una línia amb llum fulgurant i amb un diàmetre del cos celest molt gros. No sé si ha sortit la notícia als mitjans de comunicació, què dieu?
El(s) següent(s) usuari(s) han donat les gràcies: EnricT, Darth Maül, jordi roca

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

30 Des 2020 20:36
jsceloni
membre neu
membre neu
Missatges: 2176
Més
ASTRONOMIA #253803
Bones metosat71, aqui et deixo una pagina web de registre de bolids en la cual sempre que en detectis un pots participar aportant les dades les cuals seran molt utils per saber entre altres coses on pot haver caigut i aixi els cientifics que hi treballen puguin recuperarne el meteorit en cas que el meteor no s hagi desfet durant l entrada per l atmosfera, www.spmn.uji.es/ESP/reporte.html
El(s) següent(s) usuari(s) han donat les gràcies: jordi roca

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

Moderadors: Songoku