10 Oct 2019 13:40
NeuNiDo
membre tramuntana
membre tramuntana
Missatges: 961
Més
ASTRONOMIA #234648

jsceloni va escriure: Abel con vulguis ets convidat nosaltes sortim tot sovint al Montseny tant en visual com astrofotografia . Si vols venir (que aixi et vore home que estas desaparegut) no cal que portis ni telescopi. nomes ganes d'observar i aprendre ;)


Jordi clar que portaria telescopi ¡com no l´he de portar¡si estic glatin per veure un cel decent¡¡ a mes es tracta d´un telescopi binocular amb optica apoacromatica :P ;) amb objectius intercambiables del que estic enamorat ¡¡ però no l´he tret tot el suc per culpa de la maleida contaminaciò luminica :angry: :angry: :angry: (com malbaraten energia diners i cel irracionalment, ara hem dono compte).

Sant Fost de Campcentelles zona Can Coromines (Valles Oriental). 55 msnm

El(s) següent(s) usuari(s) han donat les gràcies: Darth Maül, jsceloni, Danimar, jordi roca

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

01 Nov 2019 03:02
IgnasiBCN
membre ciclogènesi explosiva
membre ciclogènesi explosiva
Missatges: 2579
Més
ASTRONOMIA #235644
L'estrella de Przybylski ¿és feta de sal de l'Himàlaia?



L'estrella de Przybylski
Vaig sentir a parlar d'aquesta estrella ja fa anys, però m'ha tornat a venir present per una conferència a la que vaig assistir recentment, impartida pel prof. Joan Parellada, de la facultat de Física de la UB. L'estrella de Przybylski té el número de catàleg estel·lar HD 101065. És a uns 355 anys-llum de la Terra, a la constel·lació de Centaure. Té una magnitud aparent de +8,02. Va ser descoberta el 1961 per l'astrònom polonès-australià Antoni Przybylski.

Fins aquí sembla una estrella de tantes, una dels milers de milions d'estels que hi ha a l’univers. Però és un dels objectes estel·lars més estranys que es coneixen. L’examen de la llum que emet permet deduir-ne la seva composició, com a tots els estels, i els astrònoms es van sorprende per la presència de molts elements, més que a altres estels: inicialment 51 de diferents (Wegner, Petford 1974) y posteriorment molts altres, fins a un total de 76. A la figura 2 es mostren, en groc o en blau clar, els elements detectats a aquesta estrella. A les referències indicades es detallen les tècniques d’identificació usades, i els valors de l’abundància de cada element, quan s’han pogut determinar.

La sal de l'Himàlaia
Al nostre planeta hi ha una substància tan notable com l'estrella de Przybylski: es tracta de la sal de l'Himàlaia. És ben conegut que al Pakistan hi ha mines de sal: la mina de sal de Khewra, al Punjab, és una de les més grans del món, d'on s'extreu la dita sal rosa de l'Himàlaia (si bé la mina és a un miler de quilòmetres de la serralada).. Aquesta sal procedeix d'evaporites del període càmbric, de fa de 250 a 500 milions d'anys. S'explota des del 1200 dC, però la comercialització a Europa es fa des dels anys 90 del segle XX, i va ser el comerciant Peter Ferreira qui la va introduir a Alemanya inicialment.. Es ven molt més cara que la sal de taula habitual, i s'afirma, sense cap evidència científica ni clínica, que té diverses propietats positives per al benestar i la salut, afirmacions reiteradament desmentides pels experts (Hall 2014).

En total són 86 elements, Són els marcats en blau clar o blau fosc a la taula periòdica de la figura 2. Sorprèn la presència de diversos elements radioactius com l'actini, el tori, el plutoni o el neptuni. Igualment és notable la presència d'àstat i de franci, els elements menys abundants a la Terra.

Comparació estrella-sal

Una primera comparació qualitativa mostra que hi ha 70 coïncidències d'elements presents a l'estrella i a la sal. Són els de fons blau clar a la taula periòdica de la figura 2. Hi ha 9 elements que només són a l'estrella: són els de fons groc. Tots menys l'heli són radiactius. En canvi, hi ha 16 elements que són només a la sal; tots menys el Be són semimetalls o no metalls. Són els de fons blau fosc.

enciclopedia.cat/divulcat/Lestrella-de-P...-de-sal-de-lHimalaia

Llocs on faig seguiment habitualment:
Barcelona, Barri de Sarrià (103 msnm)
Sant Andreu de Llavaneres (38 msnm)

"Es buen tiempo cuando en cada tiempo hace su tiempo"

Adjunts:
El(s) següent(s) usuari(s) han donat les gràcies: EnricT, Darth Maül, jordi roca, MeteoMorgan Girona

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

03 Nov 2019 02:54 03 Nov 2019 02:58 per IgnasiBCN.
IgnasiBCN
membre ciclogènesi explosiva
membre ciclogènesi explosiva
Missatges: 2579
Més
ASTRONOMIA #235714
Información sobre los cometas visibles en el cielo de Noviembre de 2019

Este mes comenzará a ser el cometa C/2017 T2 (PANSTARRS) el más brillante llegando a magnitud 9.5 y siendo observable con pequeños telescopios, el C/2018 N2 (ASASSN) todavía cerca de su máximo en magnitud 11 requerirá telescopios más potentes, mientras que el C/2018 W2 (Africano) ya alejándose va cayendo rápido de brillo por debajo de magnitud 12 y pronto dejará de ser observable visualmente. Para finalizar actualizo la información sobre el cometa interestelar 2I/Borisov, en magnitud 15 y sólo observable fotográficamente.

Cometa C/2017 T2 (PANSTARRS)


Cometa C/2018 N2 (ASASSN)


Cometa C/2018 W2 (Africano)


Cometa 2I/Borisov


cometografia.es/cometas-visibles/

Llocs on faig seguiment habitualment:
Barcelona, Barri de Sarrià (103 msnm)
Sant Andreu de Llavaneres (38 msnm)

"Es buen tiempo cuando en cada tiempo hace su tiempo"

El(s) següent(s) usuari(s) han donat les gràcies: EnricT, Darth Maül, jsceloni, jordi roca

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

07 Nov 2019 02:15 07 Nov 2019 02:21 per IgnasiBCN.
IgnasiBCN
membre ciclogènesi explosiva
membre ciclogènesi explosiva
Missatges: 2579
Més
ASTRONOMIA #235926
Tránsito de Mercurio del día 11 de noviembre de 2019
El 11 de noviembre podremos ver la silueta de Mercurio según pasa por delante del Sol. El tránsito comenzará a las 13h35m (hora
peninsular) y durará hasta la puesta de Sol.



Tránsito de Mercurio del día 11 de noviembre de 2019
El 11 de noviembre podremos ver la silueta de Mercurio según pasa por delante del Sol. El tránsito comenzará a las 13h35m (hora
peninsular) y durará hasta la puesta de Sol.

astronomia.ign.es/rknowsys-theme/images/...os/pdf/2019nov11.pdf


Trànsit de Mercuri: El planeta serà visible davant del Sol l’11 de novembre
El CosmoCaixa, en col·laboració amb ASTER, ofereixen diferents activitats per fer-ne el seguiment

El trànsit de Mercuri és visible entre 13 i 14 vegades cada segle
Es tracta d’un esdeveniment astronòmic rar de veure, ja que només els planetes que orbiten el Sol dins de l’òrbita terrestre (Mercuri i Venus) el podent transitar, tal com es veu des de la Terra. Si Mercuri orbités el Sol en el mateix pla que la Terra hi hauria tres o quatre trànsits de Mercuri cada any natural. A més, un altre tret que ho dificulta és que Mercuri es troba 7º inclinat sobre el pla orbital de la Terra.

L’anterior trànsit de Mercuri va ser el 9 de maig del 2016 i el següent, passat el d’aquest novembre, no serà fins al 13 de novembre del 2032.

beteve.cat/medi-ambient/mercuri-transit-...mbre-2019-barcelona/

Llocs on faig seguiment habitualment:
Barcelona, Barri de Sarrià (103 msnm)
Sant Andreu de Llavaneres (38 msnm)

"Es buen tiempo cuando en cada tiempo hace su tiempo"

Adjunts:
El(s) següent(s) usuari(s) han donat les gràcies: Meteoguardiola, EnricT, Darth Maül, meteopineda, jordi roca

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

08 Nov 2019 02:32
IgnasiBCN
membre ciclogènesi explosiva
membre ciclogènesi explosiva
Missatges: 2579
Més
ASTRONOMIA #235982
La visita del primer cometa interestelar: 2I/ Borisov

El primer objeto de origen interestelar con naturaleza claramente cometaria nos visita en estas fechas. Desde el Hemisferio Norte estará todavía accesible con telescopios de tamaño medio durante noviembre, pasando al Hemisferio Sur hasta que abandone de nuevo el Sistema Solar y vuelva a perderse en el espacio interestelar.

Como ya describí en este blog, el descubrimiento en 2017 del asteroide 'Oumuamua abrió la puerta a otros posibles objetos de origen interestelar. La comunidad científica ya se maravilló por aquel descubrimiento único e inesperado. Por si fuese poco, el pasado 30 de agosto el aficionado ruso Gennady Borisov hizo historia al descubrir desde Crimea el primer objeto de naturaleza inequivocamente cometaria con origen en otro sistema planetario.

¿DE DÓNDE PROCEDEN ESTOS OBJETOS INTERESTELARES?

Sospechamos que estos cuerpos que surcan el espacio interestelar deben de haberse formado en otros sistemas planetarios. Para explicar que vaguen entre las estrellas deben haber sido expulsados gravitatoriamente, probablemente como consecuencia de su encuentro próximo a planetas.

www.investigacionyciencia.es/blogs/astro...lar-2i-borisov-17993

Llocs on faig seguiment habitualment:
Barcelona, Barri de Sarrià (103 msnm)
Sant Andreu de Llavaneres (38 msnm)

"Es buen tiempo cuando en cada tiempo hace su tiempo"

El(s) següent(s) usuari(s) han donat les gràcies: Meteoguardiola, EnricT, Darth Maül, jsceloni, jordi roca

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

Moderadors: Songoku