La NASA prepara una missió per interceptar i desviar un asteroide potencialment perillós

La sonda DART s'enlairarà el 2021 i arribarà al seu objectiu un any després



Que el perill és llunyà però real ho demostra que ja hi ha en marxa la primera missió de la NASA per enviar una sonda per xocar contra un asteroide amb l'objectiu de desviar-lo de la seva trajectòria. La missió, anomenada DART (Double Asteroid Redirection Test) s'enlairarà l'any 2021 i arribarà un any després als asteroides Didymos, que viatgen en parella orbitant un al voltant de l'altre. El més gran es diu Didymain, i fa uns 780 metres de diàmetre; el més petit -que orbita al primer- s'anomena Didymoon i fa 163 metres de diàmetre.

www.ccma.cat/324/la-nasa-prepara-una-mis...los/noticia/2932116/

Guia per mirar el cel aquest estiu: planetes i estels visibles a ull nu
Aquest estiu es veuran menys planetes que l'estiu passat, però comença amb una visió excel·lent de Júpiter

La visió del cel sempre té un gran atractiu, especialment durant les nits d’estiu en què la temperatura, més agradable que a l’hivern, ho propicia. L’estiu del 2018 es van poder veure gairebé tots els planetes a ull nu. L’estiu 2019 comença amb una posició excel·lent de Júpiter, però hi haurà menys planetes visibles que l’any passat. Una proposta interessant per gaudir d’aquests espectacles són els Sopars amb Estrelles que es fan a l’Observatori Fabra des de fa ja 16 estius.

Quins planetes seran visibles aquest estiu?
Com més ens allunyem de la contaminació lumínica, més coses podrem veure al cel, malgrat que Júpiter i Saturn brillaran força durant els mesos vinents i es podran apreciar a ull nu també des de Collserola. Joan Anton Català, químic quàntic i astrofísic, ens explica que Júpiter es troba “excel·lentment posicionat” des del 10 de juny i continuarà brillant moltíssim tot l’estiu. Després de la Lluna, serà l’objecte més brillant, i el podrem localitzar si mirem en direcció sud-est. Quan es fa fosc, a quarts de deu, ja brilla al cel i es pon poc abans de l’alba; per tant, és visible durant gran part de la nit. Amb el pas de les setmanes, aquest planeta s’anirà desplaçant més cap a l’oest, i a finals d’agost passarà a ser un objecte de vespre i primera part de la nit, i s’amagarà per l’horitzó oest just a mitjanit.

beteve.cat/medi-ambient/guia-mirar-cel-estiu-2019-planetes/

Nou eclipsi parcial de lluna el 16 de juliol visible des de Barcelona
La Lluna quedarà un 65 % oculta per un eclipsi que serà visible a partir de les 22 h

Dimarts, dia 16 de juliol, hi haurà un eclipsi parcial de lluna visible des de tota la península. A Catalunya es preveu es pugui veure durant una hora i mitja. No serà tan espectacular com el del 21 de gener passat, perquè aleshores va ser total i en aquesta ocasió la Lluna quedarà una mica més de la meitat oculta per l’ombra de la Terra. Aquesta és una de les cites astronòmiques més llamineres de l’estiu.

Eclipsi parcial de lluna: a quina hora el veurem?
Serà durant les primeres hores de la nit. Es preveu que, a la ciutat, l’eclipsi sigui visible a partir de les 22.01 h i fins a les 23.30 h. La Lluna es veurà un 65 % oculta per l’ombra de la Terra, fet que li donarà també una tonalitat mig vermellosa.

Un dels atractius d’aquesta cita astronòmica és que serà en unes hores molt propicies perquè la gent en pugui gaudir, sense haver de matinar ni anar a dormir gaire tard, i en què la temperatura es preveu agradable. Caldrà seguir la predicció del temps per saber si hi haurà núvols que puguin dificultar-ne la visió.

beteve.cat/medi-ambient/eclipsi-parcial-...a-astronomia-juliol/

Tornar a aprendre de la Lluna: 50 anys després

Aquesta setmana commemorem una fita històrica, cinquanta anys des de l’allunatge del mòdul lunar Eagle el 20 de juliol de 1969 en el marc de la històrica missió Apollo 11 de la NASA. Poques vegades es parla de la fita aconseguida pels astronautes i dels riscos personals als quals es van exposar en múltiples activitats extravehiculars (EVA) per tal de recollir roques lunars i realitzar una sèrie d’experiments pioners a la superfície del nostre satèl·lit.

No es coneix gaire la importància d’aquelles roques i la fita que aquells astronautes van assolir, jugant-se la vida en cada sortida extravehicular. De fet, poques vegades es diu que existia una distància màxima que no havia de ser superada: un quilòmetre en les primeres missions (Apollo 11, 12 i 14), tot i que després va ser polvoritzada per les següents tres missions (15, 16 i 17), en què es van assolir distàncies recorregudes respectivament de 12,4 km, 4,3 i 3,3 km. Però per què exposar-se d’aquesta manera i posar en risc la vida dels astronautes en un ambient on l’impacte a hipervelocitat d’un petit meteoroide podria haver causat un desenllaç fatal?

La resposta en si mateixa és apassionant i, aquesta vegada, respon a la nostra curiositat científica. La NASA no va deixar res a l’atzar en la planificació de les missions. Cada allunatge de les Apollo va ser estratègic. Es feien en una zona de la Lluna on confluïen materials excavats de grans cràters d’impacte, entre les estries radials que sovint veiem contemplant la Lluna amb un petit telescopi. D’aquesta manera, els astronautes van tenir l’oportunitat de recollir roques procedents de milers de quilòmetres de distància i així cobrir àrees molt més extenses.

Com que les roques posseeixen edats de cristal·lització particulars, quantificant les abundàncies químiques i isotòpiques n’aconseguim la datació. Així, les roques ens parlen de l’antiguitat de les regions d’on procedeixen. La composició química i isotòpica de les roques lunars també ens expliquen els processos que les van formar i l’entorn extrem al qual han estat exposades des d’aleshores, a la superfície de la Lluna.

www.enciclopedia.cat/divulcat/Tornar-apr...luna-50-anys-despres

Quin temps feia fa 50 anys durant el llançament i l'aterratge de l'Apolo 11?


@weatherchannel


@weatherchannel