marc_rusi
Elite Member
Missatges:
3925
Bones! Aquí us deixo totes les gràfiques que he confeccionat aquests dies!
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
rodameteo.cat
New Member
Missatges:
13
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
marc_rusi
Elite Member
Missatges:
3925
Novament porto "teoria" meteorològica però avui ni molt menys tant llarga com la d'ahir! Segueixo insistint en tenir una secció al forum on fer tots aquests comentaris més teorics, algun dia em fareu cas 
, de moment això ho poso aquí perque és on més s'aproparia per ser un resum meteorològic perquè ni es mensual, ni anual, ni de cap estació meva 
Bé... avui volia explicar a grans trets la distribució de les Tempestes a Catalunya , ho faré amb molts gràfics i mapes per fer-ho més didàctic.
Característiques de les tempestes
Un dels fenòmens meteorològics que provoquen més danys a la Mediterrània occidental i, específicament, a Catalunya és el de les inundacions sobtades, les quals es donen especialment a finals d'estiu i principis de tardor. Aquests episodis de pluges intenses, en què predominen processos de precipitació de tipus fred, són generalment localitzats i de curta durada i poden estar acompanyats d'un gran nombre de descàrregues elèctriques i de fenòmens de temps sever, com ara pedra o ratxes de vent fortes.
En general, els valors de precipitació acumulats totals no solen ser tan elevats com en episodis de pluja de tipus càlid que també es donen a la nostra zona. No obstant això, a causa d'un gran nombre de factors (com ara la complexa orografia de les zones afectades), és molt habitual que es produeixin inundacions sobtades. Aquestes poden provocar la pèrdua de vides humanes i importants danys materials.
De les inundacions sobtades hi destaquen les rieres del Maresme, en especial la d'Arenys on s'enregistren les rierades més potents, aquest n'és un exemple produit al 1994.
Vist aquest video de la brutal força que és capàs de produir una rierada d'aquestes anem a veure quin es el cicle d'aquestes tempestes que produeixen aquests efectes.
Cicle de vida d'una tempesta
Distingim 3 fases dins de la vida d'una tempesta. Tenim l'inici o desenvolupament, la maduresa i la dissipació.
1.- Inici o desenvolupamet: És la fase en la qual predominen els corrents verticals ascendents, que fan que les petites partícules de gel creixin fins a tenir un pes tal que s'anul·la la força ascendent pel propi pes. Per tant, contra més intens sigui el corrent ascendent, més arribarà a desenvolupar-se una tempesta.
2.- Maduresa: s'inicia quan comença a caure la precipitació que s'ha format en la fase anterior. Les partícules de precipitació formen un nou corrent descendent, que contraresta l'ascendent. A messura que el corrent descendent s'apropa als nivells més baixos, provoca un procés d'evaporació, el qual accelera el moviment descendent de l'aire fred. Quan el corrent arriba a la superfície es genera una petita bossa d'aire fred i un front de ratxa, el qual serà més intens com més fort sigui el corrent descendent.
3.- Dissipació: estapa en la qual únicament predomina el corrent descendent (per tant, el núvol deixa d'alimentar-se i es forma un plomall residual associat a l'enclusa, el qual por produir de tipus estratiforme.
El cicle de vida d'una tempesta va des dels 30 minuts fins al parell d'hores. Tot i que pot passar que es crei una estructura de formació de tempestes que constantment vagi produint noves tempestes una rere l'altre. El que és coneix com sistema multicel·lular.
Com veure el moment de vida en que es trova una tempesta?
Una bona manera per fer-ho és mitjançant l'observació de les descàrregues elèctriques i d'altres paràmetres relacionats amb el camp elèctric.
Primer de tot, el que s'observa en una tempesta són uns canvis del camp elèctric en superfície. Aquests canvis donen pas a les primeres descàrregues elèctriques de tipus Núvol-Núvol (NN). Generalment la quantitat de descàrregues elèctriques de tipus NN és superior a les Núvol-Terra (NT).
L'activitat de llamps NN, que s'intensifica a mesura que creix la tempesta, acostuma a patir un brusc augment quan el núvol de tempesta assoleix el màxim desenvolupament vertical i la tempesta entra en la fase de maduresa. En aquesta fase en que l'activitat NN assoleix el màxim; llavors comença a decreixer, fins que s'acaba amb l'extinció de l'activitat i de la mateixa tempesta. L'activitat de llamps NT acostuma a seguir una evolució similar a la de llamps NN, malgrat que, com hem comentat anteriorment, el nombre de llamps NT és menor que els NN. A més, aquesta activitat NT està desplaçada en el temps respecte de l'activitat NN. Aquesta demora en l'aparició de l'activitat NT respecte de la NN és un dels paràmetres que s'utilitzen com a indicadors de la intensitat de la tempesta, i aquesta augmenta en distanciar-se l'aparició de llamps NT respecte NN. El llamps NT també assoleixen un màxim durant la fase de maduresa, moment a partir del qual decau la seva activitat fins a extingir-se. Així com l'activitat dels NN va asociada al desenvolupament del núvol, l'activitat NT conflueix en el temps amb els fenòmens en superfície, ja sigui pluja, calamarsa o pedra.
Ara, anem a veure el cicle de vida de les tempestes en funció de l'activitat elèctrica.
1.- Inici o desenvolupament: inici dels mecanismes d'electrificació (separació de les càrregues) durant la convecció i desenvolupament vertical del núvol. Generació d'un dipol intern i inici de les descàrregues NN.
2.- Maduresa: s'inicia amb l'assoliment del màxim desenvolupament vertical del núvol de tempesta. En aquesta fase s'inicien les descàrregues NT. Durant la maduresa, la fase més llarga de les tres, s'arriba al màxim de les descàrregues NN i també el màxim de les descàrregues NT. Ara bé, tots dos màxims no coincideixen en el temps. Primer acaba els NN i després els NT.
3.- Dissipació: disminució progressiva de l'activitat NN i NT fins l'acabament.
TIPUS DE TEMPESTES:
Ahir a l'escrit que vaig fer sobre els radars ja ho vaig explicar de manera que només diré que hi ha 3 tipus de tempestes.
Per una banda les tempestes simples o unicel·lulars. No generen normalment fenòmens severs.
També trobem les tempestes multicel·lulars (explicades en linies anteriors). Es tracta de un seguit de cel·lules tempestuoses unides cadascuna en una etapa de vida diferent.
I per últim les tempestes supercel·lulars amb la parella de corrents (ascendent i descendent), moviment quasi estacionari i clara rotació (mesocicló). Estan associades a fenòmens de temps sever com fortes pedregades, ratxes de vent molt fortes i tornados que poden superar l'F3.
Clasificació de les tempestes
Tenim 2 maneres de clasificar la intensitat d'una tempesta en funció de l'activitat elèctrica:
Un exemple
Com es pot veure en aquest gràfic, primer de tot estem en la fase de desenvolupament amb un area de precipitació força reduida, menor a 2 km2/100 i una alçada màxima de reflectivitat (TOP explicat als fundaments del radar) d'uns 8 km d'alçada. La priemra descàrrega NN es produeix a les 14:42 i no es fins les 15:06 que es produeix la primera descàrrega NT per tant una diferència de 24 mintus. Això, a l'esquema anterior hem vist que corresponia a una intensitat de la tempesta FORTA.
Quan s'incia la activitat elèctrica més important entrem a la fase de maduresa, amb el nivell més alt de alçada de la tempesta (10 km). En aquest moments en que la part més alta arriba al seu màxim (arribant a la iso de -40ºC) la quantitat de llamps es dispara fins a arribar a valors de ~8 llamps el minut! Quan comença a decaure l'activitat elèctrica, es quan comença augmentar l'àrea de la tempesta preludi de l'apropament a la fase de dissipació. Quan entrem en aquesta darrera fase de vida i la tempesta perd l'alçada de 10 km es quan la tempesta té la màxima extensió però ràpidament la començarà a perdre. L'activitat elèctrica també decau de manera substancial cap al final de vida de la tempesta.
Una vegada hem vist el comportament d'una tempesta, anem a veure sobre el terreny com es comporten les tempestes a casa nostra.
DISTRIBUCIÓ DE LES TEMPESTES A CATALUNYA
Històric:
EBRE:
Linia blava, mitjana 10 anys
BARCELONA:
Linia vermella, mitjana 10 anys
ACTUAL:
Les dades dels mapes provenen d'un estudi realitzat amb les tempestes produides entre el 2004-2008 a Cataluny.
Dies de tempesta
Densitat de llamps durant les tempestes
Distribució dels dies amb tempesta i numero de llamps en tempesta de tot Catalunya i costa
Distribució dels llamps en funció del mes de l'any i l'hora del dia
Fonts: METED i SMC
Això és tot!! És força interesant el tema... si teniu cap dubte ja sabeu
, de moment això ho poso aquí perque és on més s'aproparia per ser un resum meteorològic perquè ni es mensual, ni anual, ni de cap estació meva Bé... avui volia explicar a grans trets la distribució de les Tempestes a Catalunya , ho faré amb molts gràfics i mapes per fer-ho més didàctic.
Característiques de les tempestes
Un dels fenòmens meteorològics que provoquen més danys a la Mediterrània occidental i, específicament, a Catalunya és el de les inundacions sobtades, les quals es donen especialment a finals d'estiu i principis de tardor. Aquests episodis de pluges intenses, en què predominen processos de precipitació de tipus fred, són generalment localitzats i de curta durada i poden estar acompanyats d'un gran nombre de descàrregues elèctriques i de fenòmens de temps sever, com ara pedra o ratxes de vent fortes.
En general, els valors de precipitació acumulats totals no solen ser tan elevats com en episodis de pluja de tipus càlid que també es donen a la nostra zona. No obstant això, a causa d'un gran nombre de factors (com ara la complexa orografia de les zones afectades), és molt habitual que es produeixin inundacions sobtades. Aquestes poden provocar la pèrdua de vides humanes i importants danys materials.
De les inundacions sobtades hi destaquen les rieres del Maresme, en especial la d'Arenys on s'enregistren les rierades més potents, aquest n'és un exemple produit al 1994.
Vist aquest video de la brutal força que és capàs de produir una rierada d'aquestes anem a veure quin es el cicle d'aquestes tempestes que produeixen aquests efectes.
Cicle de vida d'una tempesta
Distingim 3 fases dins de la vida d'una tempesta. Tenim l'inici o desenvolupament, la maduresa i la dissipació.
1.- Inici o desenvolupamet: És la fase en la qual predominen els corrents verticals ascendents, que fan que les petites partícules de gel creixin fins a tenir un pes tal que s'anul·la la força ascendent pel propi pes. Per tant, contra més intens sigui el corrent ascendent, més arribarà a desenvolupar-se una tempesta.
2.- Maduresa: s'inicia quan comença a caure la precipitació que s'ha format en la fase anterior. Les partícules de precipitació formen un nou corrent descendent, que contraresta l'ascendent. A messura que el corrent descendent s'apropa als nivells més baixos, provoca un procés d'evaporació, el qual accelera el moviment descendent de l'aire fred. Quan el corrent arriba a la superfície es genera una petita bossa d'aire fred i un front de ratxa, el qual serà més intens com més fort sigui el corrent descendent.
3.- Dissipació: estapa en la qual únicament predomina el corrent descendent (per tant, el núvol deixa d'alimentar-se i es forma un plomall residual associat a l'enclusa, el qual por produir de tipus estratiforme.
El cicle de vida d'una tempesta va des dels 30 minuts fins al parell d'hores. Tot i que pot passar que es crei una estructura de formació de tempestes que constantment vagi produint noves tempestes una rere l'altre. El que és coneix com sistema multicel·lular.
Com veure el moment de vida en que es trova una tempesta?
Una bona manera per fer-ho és mitjançant l'observació de les descàrregues elèctriques i d'altres paràmetres relacionats amb el camp elèctric.
Primer de tot, el que s'observa en una tempesta són uns canvis del camp elèctric en superfície. Aquests canvis donen pas a les primeres descàrregues elèctriques de tipus Núvol-Núvol (NN). Generalment la quantitat de descàrregues elèctriques de tipus NN és superior a les Núvol-Terra (NT).
L'activitat de llamps NN, que s'intensifica a mesura que creix la tempesta, acostuma a patir un brusc augment quan el núvol de tempesta assoleix el màxim desenvolupament vertical i la tempesta entra en la fase de maduresa. En aquesta fase en que l'activitat NN assoleix el màxim; llavors comença a decreixer, fins que s'acaba amb l'extinció de l'activitat i de la mateixa tempesta. L'activitat de llamps NT acostuma a seguir una evolució similar a la de llamps NN, malgrat que, com hem comentat anteriorment, el nombre de llamps NT és menor que els NN. A més, aquesta activitat NT està desplaçada en el temps respecte de l'activitat NN. Aquesta demora en l'aparició de l'activitat NT respecte de la NN és un dels paràmetres que s'utilitzen com a indicadors de la intensitat de la tempesta, i aquesta augmenta en distanciar-se l'aparició de llamps NT respecte NN. El llamps NT també assoleixen un màxim durant la fase de maduresa, moment a partir del qual decau la seva activitat fins a extingir-se. Així com l'activitat dels NN va asociada al desenvolupament del núvol, l'activitat NT conflueix en el temps amb els fenòmens en superfície, ja sigui pluja, calamarsa o pedra.
Ara, anem a veure el cicle de vida de les tempestes en funció de l'activitat elèctrica.
1.- Inici o desenvolupament: inici dels mecanismes d'electrificació (separació de les càrregues) durant la convecció i desenvolupament vertical del núvol. Generació d'un dipol intern i inici de les descàrregues NN.
2.- Maduresa: s'inicia amb l'assoliment del màxim desenvolupament vertical del núvol de tempesta. En aquesta fase s'inicien les descàrregues NT. Durant la maduresa, la fase més llarga de les tres, s'arriba al màxim de les descàrregues NN i també el màxim de les descàrregues NT. Ara bé, tots dos màxims no coincideixen en el temps. Primer acaba els NN i després els NT.
3.- Dissipació: disminució progressiva de l'activitat NN i NT fins l'acabament.
TIPUS DE TEMPESTES:
Ahir a l'escrit que vaig fer sobre els radars ja ho vaig explicar de manera que només diré que hi ha 3 tipus de tempestes.
Per una banda les tempestes simples o unicel·lulars. No generen normalment fenòmens severs.
També trobem les tempestes multicel·lulars (explicades en linies anteriors). Es tracta de un seguit de cel·lules tempestuoses unides cadascuna en una etapa de vida diferent.
I per últim les tempestes supercel·lulars amb la parella de corrents (ascendent i descendent), moviment quasi estacionari i clara rotació (mesocicló). Estan associades a fenòmens de temps sever com fortes pedregades, ratxes de vent molt fortes i tornados que poden superar l'F3.
Clasificació de les tempestes
Tenim 2 maneres de clasificar la intensitat d'una tempesta en funció de l'activitat elèctrica:
Un exemple
Com es pot veure en aquest gràfic, primer de tot estem en la fase de desenvolupament amb un area de precipitació força reduida, menor a 2 km2/100 i una alçada màxima de reflectivitat (TOP explicat als fundaments del radar) d'uns 8 km d'alçada. La priemra descàrrega NN es produeix a les 14:42 i no es fins les 15:06 que es produeix la primera descàrrega NT per tant una diferència de 24 mintus. Això, a l'esquema anterior hem vist que corresponia a una intensitat de la tempesta FORTA.
Quan s'incia la activitat elèctrica més important entrem a la fase de maduresa, amb el nivell més alt de alçada de la tempesta (10 km). En aquest moments en que la part més alta arriba al seu màxim (arribant a la iso de -40ºC) la quantitat de llamps es dispara fins a arribar a valors de ~8 llamps el minut! Quan comença a decaure l'activitat elèctrica, es quan comença augmentar l'àrea de la tempesta preludi de l'apropament a la fase de dissipació. Quan entrem en aquesta darrera fase de vida i la tempesta perd l'alçada de 10 km es quan la tempesta té la màxima extensió però ràpidament la començarà a perdre. L'activitat elèctrica també decau de manera substancial cap al final de vida de la tempesta.
Una vegada hem vist el comportament d'una tempesta, anem a veure sobre el terreny com es comporten les tempestes a casa nostra.
DISTRIBUCIÓ DE LES TEMPESTES A CATALUNYA
Històric:
EBRE:
BARCELONA:
ACTUAL:
Les dades dels mapes provenen d'un estudi realitzat amb les tempestes produides entre el 2004-2008 a Cataluny.
Dies de tempesta
Densitat de llamps durant les tempestes
Distribució dels dies amb tempesta i numero de llamps en tempesta de tot Catalunya i costa
Distribució dels llamps en funció del mes de l'any i l'hora del dia
Fonts: METED i SMC
Això és tot!! És força interesant el tema... si teniu cap dubte ja sabeu
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
rodameteo.cat
New Member
Missatges:
13
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
jsceloni
Premium Member
Missatges:
2176
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
Moderadors: Songoku, meteopineda
