marc_rusi
Elite Member
Missatges:
3925
Existen creo que varias apps... Yo no tengo Apple pero por lo que he visto por google hay una aplicacion gratis que se llama FTPManager Free en que puedes entrar en el servidor FTP, lo que no se, és si se pueden descargar las imagenes de manera "massiva"...
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
uriens
New Member
Missatges:
12
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
marc_rusi
Elite Member
Missatges:
3925
Us dels models resolutius
Un model meteorològic consisteix en un programa informàtic que produeix informació meteorològica corresponent a un moment futur per determinats punts del planeta i a determinades latituds. Depenent del tipus de resolució podrem veure una regió de l’espai més o menys gran.
Com que ara parlarem de models d’alta resolució veurem que estan programats per representar àrees de la terra molt petites. La manera de determinar la resolució d’un model és mitjançant la densitat de malla màxim, els models d’alta resolució es troben tenen una densitat de malla inferiors als 4-5 kilòmetres. Executar un model amb aquesta resolució permet representar millor l’orografia i les característiques del terreny.
En aquesta imatge del model WRF 3km del SMC es veu clarament el paper de la orografia en la previsió que fa de les temperatures en superfície
L’objectiu d’utilitzar aquest tipus de models és aconseguir informació que els models de baixa resolució no poden proporcionar. Per exemple, el model de baixa resolució més conegut es el GFS (Global Forecast Sistem), aquest model en la seva versió bàsica (fins 8 dies vista) té una densitat de malla de 27 km, mentre que a més de 8 dies (192h) la densitat de malla és de 35 km. Tot i que hi ha el projecte de millorar el model i fer-lo més resolutiu al llarg d’aquest any fins arribar als 13 km de densitat fins a 10 dies vista. Un exemple de model d’alta resolució (per sota de 4-5 km de densitat de malla) és el del Servei Meteorològic de Catalunya (WRF-ARW 3km). Aquest model bastant resolutiu arriba fins a 48 hores vista amb diferents variables. En ell es pot apreciar com la orografia de Catalunya es té en compte i fa que les previsions s’apropin més a la realitat.
Dins el panorama dels diferents models de pronòstic, els models d’alta resolució estan a la cantonada del pronòstic a curt termini (imatge inferior). A la imatge, l’eix horitzontal mostra l’escala de longitud relativa aproximada de les característiques resolubles. Per exemple, normalment els models operacionals d’alta resolució poden resoldre característiques més petites dels models regionals; a la figura, la mesura dels rectangles dels models regionals i d’alta resolució indica una diferència d’un quart a la meitat. L’eix vertical indica la duració dels pronòstic en dies. És important veure que els models d’alta resolució no proporcionen pronòstics a més de 3 dies d’antelació.
## Un exemple de model regional seria el WRF 9 o 27 km del meteocat. Consisteix en un model amb densitat de malla superior als 4-5 km (per tant NO és d’alta resolució) i només modelitza una determinada regió de la terra. A diferència del model global que pot tenir densitats de malla similars però que sí modelitza la superfície terrestre sencera.
És important dir que els models són una de les moltes eines de pronòstic. Les condicions inicials, les condicions de frontera laterals i l’estat de l’aigua i del terreny que se’ls proporcionen provenen d’alguna altre font, que generalment és o bé un model regional, o bé un model global.
Limitacions
Hi ha un problema bàsic en els models d’alta resolució i és que com hem comentat, depèn totalment de les dades inicials i les condicions laterals de frontera. Si tenim un model d’alta resolució que comença a modelitzar i les condicions inicials ja tenen un error bastant gran, la parametrització de tot plegat farà que les darreres hores de pronòstic del model no tinguin cap validesa. Per tant, és molt important que les dades inicials siguin lo més reals possibles.
Ara us faré una petita pregunta, quant creieu que és més efectiu un model meteorològic d’alta resolució; Un pronòstic a 12 hores vist, o un pronòstic a 3 hores vista?
Segurament heu contestat la segona opció, i és incorrecte! Quan un model d’alta resolució s’inicia amb una “arrencada en fred”, és a dir, s’inicialitza únicament a partir de les condicions interpolades d’un model meteorològic de resolució més baixa:
1.- Quan s’incia la modelització la dinàmica del model està desequilibrada, crea falses oscil•lacions que son més grans a les primeres hores i disminueixen, però segueixen sent perceptibles fins a 12 o 18 hores vista.
2.- La convergència i el moviment vertical triguen un parell d’hores en estabilitzar-se.
Però no sempre es fa l’arrancada en fred, també existeix l’arrancada en calent que elimina aquest problema als inicis del model. En canvi, amb aquest tipus d’arrancada perdem qualitat de pronòstic a mesura que passen les hores. La manera que té l’arrancada en calent per no tenir els problemes d’abans és que a les condicions inicials incorporen informació sobre la circulació vertical i l’assimilació de les imatges del radar. Per tant, amb una arrancada en calent, a 2-3 hores vista el pronòstic és fiable però per contra comença a “fallar” abans que un model arrancat en fred.
Com funciona el model meteorològic WRF del SMC?
Una de les parts més importants de tot el procediment és l’assimilació de dades, per predir el possible estat de l’atmosfera primer de tot hem de mirar i analitzar el present. Per això, abans de començar a executar un model meteorològic s’inicia el procés d’assimilació de dades que consisteix en introduir diferents observacions meteorològiques als models (radiosondatges, estacions meteorològiques en superfície, satèl•lit, radar, etc...) per tal de precisar les condicions inicials que com hem comentat anteriorment són fonamentals perquè un pronòstic tingui èxit. Però a això hi ha una limitació obvia i es que ni es fan radiosondatges arreu del planeta, ni tenim estacions meteorològiques per tota la superfície, ni tenim radars que cobreixen tota la terra per tant tindrem ja d’entrada un error en el procés d’obtenció de dades. Una vegada s’ha processat tot plegat els models Globals (GFS, ECMWF, UKMO, GME, GEM, NOGAPS...) fan la seva predicció. El primer mapa a 00h vista correspondria a les dades inicials processades i si els poguéssim veure ja presentarien algunes diferències ja que cada model fa el seu propi anàlisi de les dades inicials.
Una vegada hem executat el model global, ara és el torn d’executar els models regionals. Agafarem el primer que executen al SMC, l’WRF 27 km. Aquest s’actualitza 2 vegades al dia a les 00 i a les 12h UTC, primer s’obtenen les dades inicials del model global, després s’assimilen les dades amb una densitat de malla de 27 kilòmetres. Una vegada fet això mitjançant l’ús de condicions de frontera es fa el pronòstic fins a les 72h de 6h en 6h. Després d’això, amb aquestes dades es torna a repetir el procés amb el model de 9 km i una vegada s’obtenen aquests resultats es passa a repetir el procés amb el model de 3 km.
Procés de modelització dels diferents models del SMC (la imatge està antiquada ja que actualment aquestes resolucions han variat)
Les dades utilitzades amb el model WRF-ARW provenen normalment del GFS, tot i que també es poden utilitzar la d’altres models globals.
Aquí us deixo alguns exemples de models d’alta resolució amb els links:
Meteociel (5km):
www.meteociel.fr/modeles/wrfnmm.php?ech=3&mode=0&map=8
SMC (3km):
www.meteo.cat/servmet/modelitzacio/wrf03.html
Sistema caliope(1km):
www.bsc.es/caliope/es/pronosticos?defaul...l=2&default_domain=1
Un model meteorològic consisteix en un programa informàtic que produeix informació meteorològica corresponent a un moment futur per determinats punts del planeta i a determinades latituds. Depenent del tipus de resolució podrem veure una regió de l’espai més o menys gran.
Com que ara parlarem de models d’alta resolució veurem que estan programats per representar àrees de la terra molt petites. La manera de determinar la resolució d’un model és mitjançant la densitat de malla màxim, els models d’alta resolució es troben tenen una densitat de malla inferiors als 4-5 kilòmetres. Executar un model amb aquesta resolució permet representar millor l’orografia i les característiques del terreny.
En aquesta imatge del model WRF 3km del SMC es veu clarament el paper de la orografia en la previsió que fa de les temperatures en superfície
L’objectiu d’utilitzar aquest tipus de models és aconseguir informació que els models de baixa resolució no poden proporcionar. Per exemple, el model de baixa resolució més conegut es el GFS (Global Forecast Sistem), aquest model en la seva versió bàsica (fins 8 dies vista) té una densitat de malla de 27 km, mentre que a més de 8 dies (192h) la densitat de malla és de 35 km. Tot i que hi ha el projecte de millorar el model i fer-lo més resolutiu al llarg d’aquest any fins arribar als 13 km de densitat fins a 10 dies vista. Un exemple de model d’alta resolució (per sota de 4-5 km de densitat de malla) és el del Servei Meteorològic de Catalunya (WRF-ARW 3km). Aquest model bastant resolutiu arriba fins a 48 hores vista amb diferents variables. En ell es pot apreciar com la orografia de Catalunya es té en compte i fa que les previsions s’apropin més a la realitat.
Dins el panorama dels diferents models de pronòstic, els models d’alta resolució estan a la cantonada del pronòstic a curt termini (imatge inferior). A la imatge, l’eix horitzontal mostra l’escala de longitud relativa aproximada de les característiques resolubles. Per exemple, normalment els models operacionals d’alta resolució poden resoldre característiques més petites dels models regionals; a la figura, la mesura dels rectangles dels models regionals i d’alta resolució indica una diferència d’un quart a la meitat. L’eix vertical indica la duració dels pronòstic en dies. És important veure que els models d’alta resolució no proporcionen pronòstics a més de 3 dies d’antelació.
## Un exemple de model regional seria el WRF 9 o 27 km del meteocat. Consisteix en un model amb densitat de malla superior als 4-5 km (per tant NO és d’alta resolució) i només modelitza una determinada regió de la terra. A diferència del model global que pot tenir densitats de malla similars però que sí modelitza la superfície terrestre sencera.
És important dir que els models són una de les moltes eines de pronòstic. Les condicions inicials, les condicions de frontera laterals i l’estat de l’aigua i del terreny que se’ls proporcionen provenen d’alguna altre font, que generalment és o bé un model regional, o bé un model global.
Limitacions
Hi ha un problema bàsic en els models d’alta resolució i és que com hem comentat, depèn totalment de les dades inicials i les condicions laterals de frontera. Si tenim un model d’alta resolució que comença a modelitzar i les condicions inicials ja tenen un error bastant gran, la parametrització de tot plegat farà que les darreres hores de pronòstic del model no tinguin cap validesa. Per tant, és molt important que les dades inicials siguin lo més reals possibles.
Ara us faré una petita pregunta, quant creieu que és més efectiu un model meteorològic d’alta resolució; Un pronòstic a 12 hores vist, o un pronòstic a 3 hores vista?
Segurament heu contestat la segona opció, i és incorrecte! Quan un model d’alta resolució s’inicia amb una “arrencada en fred”, és a dir, s’inicialitza únicament a partir de les condicions interpolades d’un model meteorològic de resolució més baixa:
1.- Quan s’incia la modelització la dinàmica del model està desequilibrada, crea falses oscil•lacions que son més grans a les primeres hores i disminueixen, però segueixen sent perceptibles fins a 12 o 18 hores vista.
2.- La convergència i el moviment vertical triguen un parell d’hores en estabilitzar-se.
Però no sempre es fa l’arrancada en fred, també existeix l’arrancada en calent que elimina aquest problema als inicis del model. En canvi, amb aquest tipus d’arrancada perdem qualitat de pronòstic a mesura que passen les hores. La manera que té l’arrancada en calent per no tenir els problemes d’abans és que a les condicions inicials incorporen informació sobre la circulació vertical i l’assimilació de les imatges del radar. Per tant, amb una arrancada en calent, a 2-3 hores vista el pronòstic és fiable però per contra comença a “fallar” abans que un model arrancat en fred.
Com funciona el model meteorològic WRF del SMC?
Una de les parts més importants de tot el procediment és l’assimilació de dades, per predir el possible estat de l’atmosfera primer de tot hem de mirar i analitzar el present. Per això, abans de començar a executar un model meteorològic s’inicia el procés d’assimilació de dades que consisteix en introduir diferents observacions meteorològiques als models (radiosondatges, estacions meteorològiques en superfície, satèl•lit, radar, etc...) per tal de precisar les condicions inicials que com hem comentat anteriorment són fonamentals perquè un pronòstic tingui èxit. Però a això hi ha una limitació obvia i es que ni es fan radiosondatges arreu del planeta, ni tenim estacions meteorològiques per tota la superfície, ni tenim radars que cobreixen tota la terra per tant tindrem ja d’entrada un error en el procés d’obtenció de dades. Una vegada s’ha processat tot plegat els models Globals (GFS, ECMWF, UKMO, GME, GEM, NOGAPS...) fan la seva predicció. El primer mapa a 00h vista correspondria a les dades inicials processades i si els poguéssim veure ja presentarien algunes diferències ja que cada model fa el seu propi anàlisi de les dades inicials.
Una vegada hem executat el model global, ara és el torn d’executar els models regionals. Agafarem el primer que executen al SMC, l’WRF 27 km. Aquest s’actualitza 2 vegades al dia a les 00 i a les 12h UTC, primer s’obtenen les dades inicials del model global, després s’assimilen les dades amb una densitat de malla de 27 kilòmetres. Una vegada fet això mitjançant l’ús de condicions de frontera es fa el pronòstic fins a les 72h de 6h en 6h. Després d’això, amb aquestes dades es torna a repetir el procés amb el model de 9 km i una vegada s’obtenen aquests resultats es passa a repetir el procés amb el model de 3 km.
Procés de modelització dels diferents models del SMC (la imatge està antiquada ja que actualment aquestes resolucions han variat)
Les dades utilitzades amb el model WRF-ARW provenen normalment del GFS, tot i que també es poden utilitzar la d’altres models globals.
Aquí us deixo alguns exemples de models d’alta resolució amb els links:
Meteociel (5km):
www.meteociel.fr/modeles/wrfnmm.php?ech=3&mode=0&map=8
SMC (3km):
www.meteo.cat/servmet/modelitzacio/wrf03.html
Sistema caliope(1km):
www.bsc.es/caliope/es/pronosticos?defaul...l=2&default_domain=1
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
Piraks
Junior Member
Missatges:
310
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
Piraks
Junior Member
Missatges:
310
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
Moderadors: Songoku, jordi roca, meteopineda
