Bona tarda, he viscut un matí espectacular a la Cerdanya!, a quarts de nou ens hem enlairat 7 blobus de l'aeròdrom de Das. Hem pujat dues vegades fins a 2600 msnm. era la primera vegada i no tenia ni idea de com aniria, pensava que sortiríem d'un lloc i aterraríem a uns quants km, doncs no!, el pilot tenia tanta perícia que ha aconseguit aterrar a 20 m d'on ens havíem enlairat!!!
Per a una gesta així cal un bon domini de les situacions atmosfèriques!, i jo estava allà per prendre nota!

Ahir a la tarda vaig comprovar la direcció dels vents:


A 925 hpa (l'alçada de la Cerdanya) no hi havia cap vent dominant en tot el matí, com és d'esperar en un espai tancat entre muntanyes en una situació anticiclònica (geològicament la Cerdanya es una fosa)


Però a 700 hpa els vents eren marcats de nord, per tant ahir ja tenia clar que no superaríem l'alçada de les muntanyes, per quedar protegits d'aquests vents que ens arrossegarien cap el Moixeró o el Cadí.
Bé doncs, el pilot ha jugat amb aquests vents en alçada i amb tots els rebufs que es produïen dins la Conca de la Cerdanya! A mesura que pujavem anava prenent nota mental de les diferents direccions que prenia el vent, però la màxima sofisticació de la tècnica ha consistit en periòdicament anar deixant caure escopinades per veure cap a ón giraven a mesura que anaven caient.....
Xapó en majúscules!!! Després d'una hora i mitja recorrent diversos km en tots els punts cardinals, aterrar a 20 m d'on havíem sortit ha merescut un fort aplaudiment!!!

I ara unes fotos metereològiques

La canal del Pedraforca orientada a llevant ha creat el primer cúmul del dia, foto des de 2600 msnm, en una visió lateral ampliada del Pedraforca.


Però com ha manifestat Evas, avui els cúmuls no tenien força per crèixer, si observeu la foto s'aprecia una capa d'inversió tèrmica que es trobava a 2600 msnm, per damunt els vents ja eren del nord.

El que hem pogut observar des de l'aire ha estat la verdor espléndida del paisatge com correspon a la època i a les pluges d'abril i maig que a la Cerdanya han estat efectives

I per acabar el dia, he aconseguit enredar a la meva filla i fer-la caminar fins el Prat de Cadí, un dels paisatges més sublims que tenim en aquest gran país!


Bellesa en estat pur a 1850msnm!!!
Encara queda neu en les canals de la cara nord del Cadí, però ara l'espectacle es la floració massiva dels prats naturals!
El cel s'ha ennuvolat de cumulets que ja hem dit que no podien crèixer massa, no obstant n'he vist un parell que han aconseguit superar la capa d'inversió tèrmica, però sense més conseqüències, pujant els 400 m de cota des del preciós poble d'Estana a mig dia hem patit calor al sol i fresca a la ombra, a dalt el Prat de Cadí La meva filla hi tenia fred tot i que per lògica la temperatura era superior als 20 graus.
Un dia rodó i dues experiències que recomano a tothom!
Ah!, baixava aigua pels torrents i el riu Segre amb un cabal ben maco!