ELPITO
Premium Member
Missatges:
2422
Avui dissabte cal esperar un matí amb cels variables al Pirineu i amb cels asserenats amb algún llagany de núvol prim poc important.
A la tarda els núvols es faran més abundants al Pirineu i en alguns punts del Prepirineu deixant allà els cels variables o fins i tot al sector més occidental del Pirineu puntualment ennuvolats. A la resta del País domini del sol amb augment progressiu de núvols prims que serán més apreciables cap a la meitat nord i menys importants com més al sud del País.
Pot caure algún feble ruixadet de curta durada al sector occidental del Pirineu. En Qualsevol cas ben poqueta cosa si és que arriba a caure. I no és imposible que a la tarda pogués treure el nas algún ruixat residual provinent de la Ibèrica cap a la zona dels Ports.
Temperatures avui que no experimentaran canvis importants respecte ahir
A la tarda els núvols es faran més abundants al Pirineu i en alguns punts del Prepirineu deixant allà els cels variables o fins i tot al sector més occidental del Pirineu puntualment ennuvolats. A la resta del País domini del sol amb augment progressiu de núvols prims que serán més apreciables cap a la meitat nord i menys importants com més al sud del País.
Pot caure algún feble ruixadet de curta durada al sector occidental del Pirineu. En Qualsevol cas ben poqueta cosa si és que arriba a caure. I no és imposible que a la tarda pogués treure el nas algún ruixat residual provinent de la Ibèrica cap a la zona dels Ports.
Temperatures avui que no experimentaran canvis importants respecte ahir
bigxavi
Premium Member
Missatges:
2498
Bon dia des de La Molina.
Ara estem a 9.8° amb un 72% d'humitat , el cel es mig tapat.
Us deixo una foto dels nuvols d'ahir sobre el Puigmal amb la corresponent torre electrica.
I unes de les primeres murgoles de la temporada.
Enviar des de el meu XT1068
Ara estem a 9.8° amb un 72% d'humitat , el cel es mig tapat.
Us deixo una foto dels nuvols d'ahir sobre el Puigmal amb la corresponent torre electrica.
I unes de les primeres murgoles de la temporada.
Enviar des de el meu XT1068
marc_rusi
Elite Member
Missatges:
3925
Bon dia!!
Avui ha tocat anar a veure sortir el Sol! Aqui us deixo les imatges que he fet.
Fent una mica de previsió termometrica... els dies amb màximes més elevades a la costa central seran demà diumenge i dimarts. Podriem superar els 25°? Veurem...
Bon dissabte!
Avui ha tocat anar a veure sortir el Sol! Aqui us deixo les imatges que he fet.
Fent una mica de previsió termometrica... els dies amb màximes més elevades a la costa central seran demà diumenge i dimarts. Podriem superar els 25°? Veurem...
Bon dissabte!
AlfredRodriguezPico
Administrator
Missatges:
6724
Autor del tema
Bon dia.
A plaça Kennedy al peu del Tibidabo a Barcelona 19,0º i 73% d'humitat. Temperatura que s'enfila ben ràpid. Cel amb algun cirrus i altocúmuls i vent del nord-nord-est de 4 km/h. Mínima 17,6º a l'observatori i 15,8º a peu de plaça. Ambient realment càlid amb mínimes molt elevades a tot el país sense excepció.
Us deixo la imatge de fa uns minuts del Tibidabo des de plaça Kennedy i el mapa de 850 hPa. per dilluns, amb valors de 25 graus capa Múrcia i sud d'Alacant!!!
I aprofitant la tranquil·litat, aquí us deixo un article que vaig fer per "El Periódico" el febrer de 2009:
EXPEDICIÓ AL LÍMIT
Si Shackleton, Scott o Amundsen van haver de suportar grans temporals i dures proves per descobrir nous territoris del continent antàrtic, Douglas Mawson (1882-1958) va viure veritables perills, fins i tot més terribles que els de Shackleton. El geòleg i explorador britànic va realitzar la seva primera expedició al continent gelat a 1907 amb 25 anys, sent membre d'Ernest Shackelton. Va ser el primer a ascendir el volcà actiu Erebus, descobrint en l'interior del seu cràter un llac de lava incandescent. El 1911 va organitzar la seva pròpia expedició a bord del vaixell Aurora. Va partir el 2 de desembre d'aquest any cap al sud des de Hobart a Tasmània descobrint la terra de Wilkens i Terra Reina Mary. Es van endinsar pel continent i com l'hivern estava a punt d'arribar, van establir una base en un dels llocs més ventosos del món. A l'estació meteorològica que van instal·lar van arribar a registrar ràfegues de 320 km/h. El 15 de novembre de 1912, a finals de la primavera, Mawson, el geòleg suís Mertz i el tinent britànic Ninnis van agafar 3 trineus arrossegats per 48 gossos i van iniciar l'exploració de la Terra de George V al llarg de 300 kms. Es va desfermar una gran tempesta de neu amb vent sostingut de 115 km/h, tenint que esperar immobilitzats 3 dies. El quart dia va començar clar i el científic suís va voler fer una exploració amb esquís, observant una enorme esquerda mig oculta per la neu. Van decidir passar per sobre ja que la capa de neu semblava bastant sòlida. Mawson va passar primer sense dificultat però el tinent Ninnis amb el seu trineu que portava la càrrega principal, va ser engolit per l'esquerda. Mawson i Mertz es van quedar sense res.
El tinent Ninnis acabava de precipitar-se per una profunda esquerda en el gel antàrtic. Amb ell també van morir un bon nombre de gossos, desapareixent el trineu que portava la càrrega principal amb la major part de queviures. La situació era desesperada. L'explorador Douglas Mawson i el científic suís Mertz van mirar a través de l'esquerda: tan sols se sentia el penós udol d'algun gos moribund. Encara estaven a 510 kms. de la base on es trobava atracat el vaixell Aurora. En un dels trineus van trobar algunes llaunes de menjar. Van passar 10 penosos dies, havent de sacrificar alguns gossos per alimentar-se ells mateixos i als altres gossos. Avançaven 10 km. per dia. Mertz va començar a trobar-se malament, desenvolupant disenteria que va acabar amb la seva vida el 7 de gener de 1913. Mawson absolutament desolat va continuar avançant sentint un principi de congelació als peus. Estava exhaust i al límit de la bogeria. Va caure en una esquerda quedant penjant pel seu arnès. A punt va estar de tallar-lo amb un ganivet però una força interior va fer canviar-lo d'opinió. Volia seguir lluitant. Li quedaven 135 kms. El 29 de gener va trobar una cova de neu construïda pels seus companys d'expedició que li estaven buscant. Hi havia una nota dient-li que l'esperaven en el "Aurora". Novament va prosseguir cap al seu destí enmig d'una tempesta de neu. Per fi va arribar a la zona on es trobava la base, però els seus ulls van veure horroritzats com el "Aurora" es trobava a l'horitzó: acabava de marxar. Immediatament va veure que set homes s'havien quedat per esperar-lo. Van haver de passar tot l'hivern, però aquest cop ben proveïts. El 24 desembre 1913 van ser recollits pel "Aurora"
La base Mawson amb vents de 200 km/h:
Això si que són experiències dures!
Bon seguiment!
A plaça Kennedy al peu del Tibidabo a Barcelona 19,0º i 73% d'humitat. Temperatura que s'enfila ben ràpid. Cel amb algun cirrus i altocúmuls i vent del nord-nord-est de 4 km/h. Mínima 17,6º a l'observatori i 15,8º a peu de plaça. Ambient realment càlid amb mínimes molt elevades a tot el país sense excepció.
Us deixo la imatge de fa uns minuts del Tibidabo des de plaça Kennedy i el mapa de 850 hPa. per dilluns, amb valors de 25 graus capa Múrcia i sud d'Alacant!!!
I aprofitant la tranquil·litat, aquí us deixo un article que vaig fer per "El Periódico" el febrer de 2009:
EXPEDICIÓ AL LÍMIT
Si Shackleton, Scott o Amundsen van haver de suportar grans temporals i dures proves per descobrir nous territoris del continent antàrtic, Douglas Mawson (1882-1958) va viure veritables perills, fins i tot més terribles que els de Shackleton. El geòleg i explorador britànic va realitzar la seva primera expedició al continent gelat a 1907 amb 25 anys, sent membre d'Ernest Shackelton. Va ser el primer a ascendir el volcà actiu Erebus, descobrint en l'interior del seu cràter un llac de lava incandescent. El 1911 va organitzar la seva pròpia expedició a bord del vaixell Aurora. Va partir el 2 de desembre d'aquest any cap al sud des de Hobart a Tasmània descobrint la terra de Wilkens i Terra Reina Mary. Es van endinsar pel continent i com l'hivern estava a punt d'arribar, van establir una base en un dels llocs més ventosos del món. A l'estació meteorològica que van instal·lar van arribar a registrar ràfegues de 320 km/h. El 15 de novembre de 1912, a finals de la primavera, Mawson, el geòleg suís Mertz i el tinent britànic Ninnis van agafar 3 trineus arrossegats per 48 gossos i van iniciar l'exploració de la Terra de George V al llarg de 300 kms. Es va desfermar una gran tempesta de neu amb vent sostingut de 115 km/h, tenint que esperar immobilitzats 3 dies. El quart dia va començar clar i el científic suís va voler fer una exploració amb esquís, observant una enorme esquerda mig oculta per la neu. Van decidir passar per sobre ja que la capa de neu semblava bastant sòlida. Mawson va passar primer sense dificultat però el tinent Ninnis amb el seu trineu que portava la càrrega principal, va ser engolit per l'esquerda. Mawson i Mertz es van quedar sense res.
El tinent Ninnis acabava de precipitar-se per una profunda esquerda en el gel antàrtic. Amb ell també van morir un bon nombre de gossos, desapareixent el trineu que portava la càrrega principal amb la major part de queviures. La situació era desesperada. L'explorador Douglas Mawson i el científic suís Mertz van mirar a través de l'esquerda: tan sols se sentia el penós udol d'algun gos moribund. Encara estaven a 510 kms. de la base on es trobava atracat el vaixell Aurora. En un dels trineus van trobar algunes llaunes de menjar. Van passar 10 penosos dies, havent de sacrificar alguns gossos per alimentar-se ells mateixos i als altres gossos. Avançaven 10 km. per dia. Mertz va començar a trobar-se malament, desenvolupant disenteria que va acabar amb la seva vida el 7 de gener de 1913. Mawson absolutament desolat va continuar avançant sentint un principi de congelació als peus. Estava exhaust i al límit de la bogeria. Va caure en una esquerda quedant penjant pel seu arnès. A punt va estar de tallar-lo amb un ganivet però una força interior va fer canviar-lo d'opinió. Volia seguir lluitant. Li quedaven 135 kms. El 29 de gener va trobar una cova de neu construïda pels seus companys d'expedició que li estaven buscant. Hi havia una nota dient-li que l'esperaven en el "Aurora". Novament va prosseguir cap al seu destí enmig d'una tempesta de neu. Per fi va arribar a la zona on es trobava la base, però els seus ulls van veure horroritzats com el "Aurora" es trobava a l'horitzó: acabava de marxar. Immediatament va veure que set homes s'havien quedat per esperar-lo. Van haver de passar tot l'hivern, però aquest cop ben proveïts. El 24 desembre 1913 van ser recollits pel "Aurora"
La base Mawson amb vents de 200 km/h:
Això si que són experiències dures!
Bon seguiment!
TempsPiera
Premium Member
Missatges:
1142
Bon dia!
-Temp actual: 18°C
-Humitat: 75%
-Pressió: 1017,2 hPa
-Vent: en calma
-Pluja: 0,0 mm
-Temp Min: 14,1°C
Li va costar de baixar la temperatura ahir la nit, finalment hem fet una mínima força decent per les dates..encara que avui tornara a ser un dia força càlid.
-Temp actual: 18°C
-Humitat: 75%
-Pressió: 1017,2 hPa
-Vent: en calma
-Pluja: 0,0 mm
-Temp Min: 14,1°C
Li va costar de baixar la temperatura ahir la nit, finalment hem fet una mínima força decent per les dates..encara que avui tornara a ser un dia força càlid.
Moderadors: meteopineda
