forum.pico.cat

Benvingut, Convidat
Usuari Contrasenya Recordar contrasenya

TEMA: INSTRUMENTAL METEOROLÒGIC

INSTRUMENTAL METEOROLÒGIC 23 Des 2013 15:10 #58707

  • Darth Maül
  • Darth Maül's Avatar
  • Offline
  • membre neu
  • Passió per la Geologia i la méteo
  • Missatges: 1770
  • Thank you received: 11954
Per cert, m'estic adonant que tinc un problema molt greu dins de casa....humitats del 60 i pico i el 70 i pico.... això ho haig de solucionar!!!


Estació: Oregon WMR300

I've run every red light on memory lane
I've seen desperation explode into flames
And I don't want to see it again.
L'administrador ha desactivat l'escriptura als visitants.
Usuaris que han agraït el tema: josep m.pastor, Jose, jsceloni

INSTRUMENTAL METEOROLÒGIC 24 Des 2013 13:22 #58823

  • Darth Maül
  • Darth Maül's Avatar
  • Offline
  • membre neu
  • Passió per la Geologia i la méteo
  • Missatges: 1770
  • Thank you received: 11954
Bon dia...
Aquesta nit, no soparem, no hi haurà regals, (s'hauria de crucificar a qui va inventar aquesta festa.... :silly: )però tot i que evidentment soc un desastre en bricolatge, , aquí teniu el resultat. Una chapuza increïble, però la estació, té l'anemòmetre a dos metres...










Bones festes!!


Estació: Oregon WMR300

I've run every red light on memory lane
I've seen desperation explode into flames
And I don't want to see it again.
L'administrador ha desactivat l'escriptura als visitants.
Usuaris que han agraït el tema: EnricT, josep m.pastor, Jose

INSTRUMENTAL METEOROLÒGIC 20 febrer 2014 17:53 #67185

  • manuel@debotigues.es
  • manuel@debotigues.es's Avatar
  • Offline
  • membre tramuntana
  • Missatges: 923
  • Thank you received: 11673
El primer mapa sinóptico del tiempo lo realizó un matemático americano Elias Loomis (1811-1881), mostraba una tormenta que afectó al este de EEUU en 1842. Utilizaba flechas de diferentes longitudes para representar la dirección y fuerza del viento; las regiones con tiempo despejado, nublado, lluvia, nieve o niebla estaban coloreadas en azul, marrón, amarillo, verde y rojo respectivamente.



•••INSTRUMENTOS METEOROLÓGICOS•••
Adjunto Link de instrumentos meteorológicos y para que sirven.
www.imn.ac.cr/educacion/instrumentos.html
• Esplugues de Llobregat - Altitud: 110 m.
• Ver nevar me produce una sensación especial.
Última edició: 21 febrer 2014 17:07 per manuel@debotigues.es.
L'administrador ha desactivat l'escriptura als visitants.
Usuaris que han agraït el tema: josep m.pastor, Darth Maül, jsceloni

INSTRUMENTAL METEOROLÒGIC 27 Mar 2014 18:55 #71183

  • marc_rusi
  • marc_rusi's Avatar
  • Offline
  • membre ciclogènesi explosiva
  • Barcelona - Les Corts / Caldetes
  • Missatges: 3920
  • Thank you received: 25871
Donat que no hi ha cap secció per aportar la part teòrica de la méteo... us deixo aquí un bon resum de com funciona un radar meteorològic! M'ha quedat força llarg, però esque hi ha força a comentar :evil:

Fonaments d’un radar meteorològic

Un radar meteorològic funciona emetent a l’atmosfera polsos d’energia electromagnètica amb freqüències de microones. Quan aquests polsos incideixen contra un objecte, part de la energia electromagnètica es tornada cap al radar. Aquesta “tornada” de la energia es transforma posteriorment en una imatge de la reflectivitat captada pel radar. Per tant la reflectivitat és una mesura de la capacitat dels blancs de interceptar (reflactir) i retornar la energia del radar, i depén dels paràmetres físics de l’objecte, com la grandària, forma, orientació, composició...

La energia retornada pel radar s’analitza en sistemes informàtics per determinar la posició i intensitat de la precipitació obtenint així informació sobre la velocitat i direcció del vent. Finalment aquesta informació s’utilitza per generar imatges.



Hi ha diferents tipus de radar per detectar precipitació i d’altres condicions atmosfèriques. En el cas del Servei Meteorològic de Catalunya i la seva xarxa de radars (XRAD) es componen de radars tipus doppler, de baixa potència, amb polimetria horitzontal o simple i operen de forma coherent en la mateixa banda de l’espectre electromagnètic (banda C, 5.6 GHz).


Com és un radar de la XRAD per dins?

Agafarem la següent imatge del radar de Tivissa-Llaberia (el més nou de tots els radars de la XRAD) per veure l’estructura física del radar.



El radar meteorològic consisteix (com hem vist abans) en un sistema emissor i receptor de microones i un sistema d’apuntament (antena) capaç de moure’s en horitzontal i vertical. La tasca bàsica d’un radar es similar a la d’un far, l’antena gira contínuament per tal d’”il•luminar” un cert espai de l’atmosfera.


Com funciona el radar meteorològic?

Aquesta antena que trobem dins l’estructura rodona del radar (radom) parteix en un moment inicial enfocant a un angle molt baix, quasi zero, emet un pols electromagnètic que dura una fracció de segon i després “escolta” per rebre la energia de retorn produïda pels blancs. A continuació, el radar gira sobre l’eix X (horitzontalment) i així fa una volta sencera. Quan ha acabat augmenta l’angle de elevació de l’antena i el procés es repeteix. La velocitat a la que es fa tot aquest procés es si més no elevada i en 5 minuts es capaç de fer tota la rotació a totes les alçades, per aquest motiu la imatge del radar que tenim pública a la web del meteocat s’actualitza cada 6 minuts.

Esquema de com actua el radar al llarg d'una presa de dades (5 minuts):


Què és el radar amb polimetria horitzontal o simple?

Com hem comentat anteriorment els radars del XRAD es componen de radars amb polimetria horitzontal o simple. Els radars meteorològics poden ser de dos tipus, o bé horitzontal, o bé duals.

Els radars amb polarització dual funcionen amb l’emissió i recepció de dues ones diferents, unes ones que fluctuen en sentit horitzontal i altres en sentit vertical. Això el que permet és identificar més fàcilment els blancs meteorològics, diferenciar entre pluja, neu i neu fosa, detectar la presència de calamarsa a les tempestes i detectar les restes aixecades per tornados forts.
En el cas del XRAD al no disposar d’aquesta tecnologia bastant recent (començada a incorporar als radars dels EEUU cap al 2011) tindrien menys qualitat de dades com bé es pot veure en aquesta imatge:



Limitacions dels radars, “con de silenci”

El radar meteorològic, com hem comentat anteriorment fa un escaneig de l’atmosfera en busca de blancs a diferents alçades, partint de molt a baix (inclinació de 0.5º) i pujant fins als 20º aproximadament això permet obtenir un escaneig amb aquesta forma:



Com es pot veure, s’arriba a molts quilòmetres de distància i a una gran alçada per tant una tempesta que es localitzi a 64 kilòmetres de distància amb una alçada màxima de 9000 metres es veurà perfectament al radar, però, i si la tempesta descarrega a sobre el radar? Doncs senzillament NO la detecta. Aquí tindríem un anàlisi general del “con de silenci” que es produeix just a sobre del radar:


I aquesta seria la imatge obtinguda del radar amb un tall horitzontal amb la zona del con de silenci...



Però aquest error mai l’hem vist?

Doncs possiblement no l’hagueu arribat a veure gaire vegades per una causa i es que el SMC ha desenvolupat un procediment per esborrar els errors d’aquest tipus entre d’altres l’anomenat Imatge del radar d’alta qualitat. Però de totes formes si que s’arriba a apreciar aquest error amb d’altres tipus d’imatges que més endavant veurem... També el podem veure amb les imatges d’un radar en concret on encara no se li ha aplicat aquest procés de millora de dades, aquí teniu una imatge del radar de Puig d’Arques on es distingeixen els píxels d’error a causa d’aquest problema:




Continuant amb la teoria... La majoria de radars estan configurats per detectar blancs a distàncies d’uns 200 kilòmetres de distància. La quantitat d’energia retornada al radar (al voltant de 10-9 W) sol ser moltíssim menor a la del pols de la transmissió inicial (que ronda els 103 W). El receptor del radar amplifica la senyal de tornada i utilitza la amplitud per calcular el “factor de reflectivitat”.
El factor de reflectivitat (Z) del radar correspon a la suma de la sisena potència dels paràmetres de tots els blancs que dispersen l’energia transmesa en una unitat de volum mostrada. Donada la grandària de les gotes de pluja sol mesurar-se en mil•límetres i el volum s’expressa en metres cúbics, per tant el factor de reflectivitat s’expressa en mm6/m3

La dependència de la sisena potència implica que les partícules grans predominen en el valor de reflectivitat calculat. Aquest exemple ens permet veure que la presència d’unes quantes gotes grans i una mica de calamarsa o pedra produeix el mateix valor de reflectivitat que centenars de gotes petites de pluja.

Els valors típics de reflectivitat del radar per pluja fina o núvols que no produeixen precipitació oscil•len entre els 10-5 i 10; en el cas de les pluges més intenses i calamarsa el factor pot arribar fins als 107 . Totes aquestes dades són força complicades de comprendre i representar per aquest motiu es va generar una escala logarítmica en decibels que facilita la interpretació de les dades. Aquesta escala es regeix per la següent expressió:


Els valors compresos amb aquesta escala es mouen entre els 0dBz quan no precipita i els 75 dBz en una tempesta amb pedra gran.
Pel que fa a les coloracions del radar, colors blaus i verds corresponen a precipitacions febles. Per sobre de 40 dBz (colors taronges – vermells ) corresponen a situacions de forta precipitació i si superen els 60 dBz (colors liles – Blancs) implica que hi ha com a mínim calamarsa. Això no vol dir que amb reflectivitats menors no es pugui veure calamarsa.


PRODUCTES DERIVATS DEL RADAR

La imatge més comuna del radar, l’anomenada reflectivitat composta (CAPPI), és una vista en el pla de les parts més intenses del sistema que genera la precipitació independentment de la seva altitud. La reflectivitat composta és molt útil per detectar els nuclis de precipitacions intenses en els nivells mitjos i veure l’extensió de l’àrea de precipitació en els nivells mitjos i alts. En canvi, part d’aquesta precipitació pot evaporar-se abans d’arribar a terra (virgues). Per utilitzar correctament aquest tipus d’imatges es necessari comprendre la geometria de escombrat del radar meteorològic i l’estructura típica del fenomen observat. Correspon a la imatge pública del radar que ofereix el Servei meteorològic de Catalunya a la seva web.



Un altre imatge correspon a la reflectivitat en la primera elevació (PPI). Aquesta imatge la podem consultar al radar de Pic d'Agülles a les imatges que es publiquen cada 10 minuts a la web de l’AEMET. Aquest tipus de imatge corresponen a un escaneig de l’atmosfera amb el radar apuntant a un angle de 0.5º d’inclinació per tant pràcticament arran de terra. En aquestes imatges el que destaca és la correlació entre el que precipita i el que marca el radar, en canvi el contra d’aquest tipus d’imatge es la quantitat de “brutícia” que s’arriba a veure i es que qualsevol objecte arriba a ser detectat amb aquesta imatge... Un exemple de aquesta brutícia seria el parc eòlic de Rubió (Anoia) com bé es pot veure en la següent imatge:




Per tant aquestes dues imatges seria les que tindríem disponibles a Catalunya de manera gratuïta. Aquí tenim una comparativa entre els dos tipus d’imatges, on trobem les seves limitacions. Per un costat, el CAPPI detecta precipitacions que no toquen terra pel moment mentre que el PPI detecta com son precipitacions molt dèbils. Així que si alguna vegada heu dit, el radar marca més del que en realitat cau ja teniu la resposta.
Per altra banda el PPI a la imatge anterior ja hem vist els seus problemes, en el cas de Catalunya, per sort de la seva bona col•locació del radar de Pic d'Agülles (Gelida) no hi ha grans problemes, però no es pot dir el mateix d’altres radar com el de València per exemple on moltes vegades a causa de la orografia on està situat causa falses reflectivitats al radar. De totes formes més endavant veurem aquests problemes.



Un dels productes que només podem trobar de forma pública a la web de l’AEMET es tracta del radar TOP, és la representació en un pla horitzontal de l’altitud màxima a la qual s’han detectat ecos que tenen valor igual o superior a un llindar establert (típicament 12 dBZ). És un bon indicador de l’estat volumètric de l’atmosfera, assenyalant les zones amb més grau de desenvolupament vertical de les estructures de precipitació. És especialment útil en èpoques en les quals es produeixen grans tempestes, ja que facilita la identificació d’aquelles zones més actives en altitud, sobretot si el llindar de reflectivitat és elevat. Aquí teniu un exemple del producte:


També disposem de més imatges del radar, en aquest cas ja de pagament o directament privades per al SMC. Una d’elles és el CAPPI de velocitat radial. En aquesta imatge es presenta la velocitat a la qual s’apropen o s’allunyen els ecos del radar, tenint en compte que no es considera la component tangencial i, per tant, no es la velocitat absoluta. Una de les aplicacions més importants d’aquestes imatges es la identificació de convergències i en alguns casos, patrons indicatius de rotacions associades a tornados. Més endavant veurem com s’obtenen aquestes imatges i com es representen.


Com abans havia comentat, en aquest tipus d’imatge es pot veure el problema del con de silenci, aquí teniu un exemple. Just sobre la vertical del radar no s’arriba a saber l’alçada màxima de la precipitació i apareix aquesta coloració rosa que correspon a “indeterminació”.



Un altre producte derivat del radar serien els valors màxims projectats, MAX: Consisteix en un producte tridimensional, en què es presenta l’estructura volumètrica observada al radar. Projecta el valor màxim de reflectivitat en els diferents plans X-Y, X-Z, Y-Z. És molt útil per conèixer de manera bastant precisa l’estat de l’atmosfera fins a una certa altitud, tenint en compte la limitació que suposa el fet que, de vegades, es puguin superposar varies tempestes en el mateix pla. Les imatges d'aquest producte estan disponibles per exemple a EuskalMet.



Liquid integrat a la vertical (VIL): dóna una mesura de la massa d’aigua precipitable en una columna d’acord amb la transformació del valor de reflectivitat i de l’altitud de tots els ecos dins la mateixa columna. Es considera que a més VIL, més gran és el desenvolupament vertical i més intensa s’observa aquesta magnitud a la zona. Això és un altre bon indicatiu de la convecció, especialment associat a la presència de calamarsa.

Talls verticals: a banda dels productes presentats, en certes situacions resulta útil fer talls verticals dels volums entre dos punts del pla horitzontal per poder conèixer les característiques de l’estructura de precipitació (com ara desenvolupament vertical, inclinació dels nivells alts respecte dels baixos, valors dels ecos a nivells mitjans, etc.), ja que conèixer-los pot facilitar la predicció a curt termini de l’evolució de tempestes molt severes que afectin una determinada zona.



Aquests darrers tres productes no es poden obtenir ja que són d’us privat tant a l’AEMET com al SMC. Aquí teniu una recopilació de les imatges dels diferents tipus de productes.





RADAR DOPPLER:

Pels qui no sàpiguen en que consisteix l’efecte doppler, quan esteu en un punt quiets i escolteu la sirena d’una ambulància, en un principi sona amb un to agut i quan ja ha passat per la teva posició i es comença a allunyar el to passa a ser greu. Això succeeix a causa de la velocitat a la que arriba el so a l’observador quiet. Aquest es el principi en el que es basa el radar doppler.
Aquest procés es produeix amb les ones electromagnètiques, el radar està dissenyat per mesurar aquest desplaçament de freqüència. La magnitud i direcció del desplaçament ens permet determinar el moviment de blancs, que poden estar apropant-se o allunyant-se del radar. Aquesta mesura correspon a la velocitat radial.
Donat que es força complex el procés i que no es poden consultar els mapes tampoc explicaré gaire més, aquí us deixo una imatge de com es veu aquest tipus de radar i un tweet del SMC amb una animació sobre Catalunya:




https://twitter.com/meteocat/status/802825192317796353


Aquí tenen una animació del que es veu en les imatges del radar amb aquest tipus d'imatges:

Falsos ECOS:

Qualsevol traça que aparegui a la imatge del radar que no correspongui a precipitació s’anomena fals eco i en trobem de dos tipus. Ecos meteorològics (tenen a veure amb l'atmosfera) i ecos no meteorològics (res a veure amb l'atmosfera).

Els falsos ecos poden estar produïts per diferents circumstàncies, es solen produir a les imatges PPI, aquí en tenim la classificació:

Ecos biològics: Produïts per ocells, ratpenats, insectes... Aquests per si sols no es detecten però moltes vegades van en grans quantitats i els radars els arriba a detectar.

Exemple de ocells aixecant el vol a les imatges del radar:

Propagació anòmala: Succeeix moltes vegades quan hi ha inversió tèrmica i les ones electromagnètiques que enviar el radar es comporten de manera diferent donant falsos ecos en forma de línies radials. Aquest n’és un exemple.

Cal dir que no sempre que es produeix aquest fals eco correspon a una inversió tèrmica, hi ha d’altres factors que ho produeixen, com serien interferències amb d’altres ones electromagnètiques que hi ha prop del radar. Aquest és el cas del radar de Valencia on les interferències amb la xarxa de telefonia produeixen aquest efecte.




Ecos de Mar: Els ecos de mar es produeixen quan el feix del radar es troba onades o esquitxos sobre el mar o un llac. Aquest fenomen es més comú quan el mar està mogut. Les característiques d’aquest tipus de falsos ecos son les següents:

1.-Valors de reflectivitat molt baixos.
2.-Apareixen a les elevacions del radar més baixes
3.-Tenen una textura fina i lleugerament granular
4.-Per lo general, la posició i la intensitat dels ecos es persistent.
5.-La velocitat radial mostra la direcció predominant del vent ja que l’onatge i els esquitxos es mouen amb el vent.

Aquest fenomen es molt habitual veure-ho al radar de Catalunya, generalment a la imatge corregida no es veu, però a les imatges del radar de Puig d’Arques en especial es veuen molt sovint a l’entrar la Tramuntana al cap de Creus. Aquí en tenim un exemple:


Fum i antiradars militars: El fum depenent de la seva composició i la seva densitat es pot arribar a detectar amb els radars a la imatge PPI especialment. Les imatges corregides del SMC tenen la funció d’esborrar aquests falsos ecos de manera que és més difícil que s’arribi a veure.
Un altre factor, molt estrany a casa nostra es els esquers (señuelos) antiradar. En exercicis militars amb avions, aquests dispersen unes partícules molt refractors que el que fan es fer equivocar al radar de manera que no puguin detectar fàcilment el pas de l’avió. Aquí, per sort, no acostuma a passar res per l’estil.

Parcs eòlics: Com ja hem comentat anteriorment, trobem certes interferències amb els parcs eòlics a Catalunya.


ECOS METEOROLÒGICS:

Trobem també falsos ecos meteorològics, és a dir, per causes meteorològiques es produeix un eco al radar que no correspon a precipitació. Aquí a casa nostra és molt difícil de trobar.

Pas de fronts: Al passar un front fred especialment es produeix una mena de línia de baixes reflectivitats que va avançant. La causa de tot plegat es el contrast que produeix que el feix de ones electromagnètiques es comporti de diferent manera fent equivocar el radar.

Vòrtexs convectius horitzontals: Els vòrtexs convectius horitzontals són circulacions horitzontals amb rotació cap a l’esquerra que es produeixen a la capa límit i sovint son precursors del desenvolupament convectiu. Acostumen a aparèixer al radar en dies majorment serens amb intens escalfament en superfície i vent sostingut en la mateixa direcció. Es mostren al radar amb baixes reflectivitats.

Pols: Moltes vegades es diu que quan la pluja ve acompanyada de pols en suspensió i descarrega fang, el radar magnifica les reflectivitats i agafa coloracions molt altes quan en realitat no descarrega tant fort. Això és perquè la pols interfereix d’una manera diferent amb les ones del radar produint un augment de la reflectivitat de les partícules i donant coloracions de reflectivitat molt més altes. També, en zones més seques on a vegades es produeixen tempestes de sorra o pols es pot veure al radar la traça de pols moure’s amb reflectivitats molt altes.


Ecos reals

Una vegada hem vist els falsos ecos, ara toca veure els reals, es a dir, quan el radar mostra la precipitació tal i com és. Veurem en especial la convecció, és a dir, les tempestes.

Gradient de reflectivitat intensos a nivells baixos
La majoria de cèl•lules tempestuoses contenen una regió central denominada nucli que produeix alts valors de reflectivitat, al voltant dels quals s’observen valors de reflectivitat més baixos. Normalment, contra més fort sigui el gradient de reflectivitat entre els voltants de la cèl•lula i el nucli, més intensa serà la tempesta.

La presència d’un fort gradient indica una separació brusca entre la zona que conté la calamarsa o pluja intensa i la corrent ascendent a nivells baixos, que es la font de energia de la tempesta.
Com ja hem comentat al principi, valors de reflectivitat per sobre de 60 dBz corresponen a calamarsa o pedra. No hi ha cap relació entre la grandària de la calamarsa i la reflectivitat del radar i per tant necessitarem d’altres dades per saber-ho però una senyal que ens permet identificar la presència de calamarsa es el que es denomina “pic de calamarsa” o “peak hail” en anglès. El pic de calamarsa sol manifestar-se com un eco en forma de punta o pic de 10-30 kilòmetres de longitud i reflectivitat baixa (<20 dBz) en els nivells mitjans que s’estén al llarg d’un feix que travessa el nucli de l’alta reflectivitat de la tempesta, allunyant-se del radar.
Aquest pic de calamarsa es una indicació quasi infal•lible de la presencia de calamarsa gran o pedra ja que es produeix quan els valors de reflectivitat del centre de la tempesta es troben sobre els 60 dBz. Això típicament succeeix només dins d’una intensa convecció de les tempestes supercel•lulars.


Possiblement aquest sigui un exemple de pic de calamarsa a Catalunya...


Ara anem a veure les diferents tempestes a un radar. Trobem tres tipus de tempestes en conjunt al mon. Per un costat tempestes ordinàries, les mes comuns a casa nostra. Per altra banda Supercèl•lules i per últim sistemes convectius de mesoescala.


Tempestes ordinàries:

Les tempestes ordinàries són les més comuns donat que no necessiten gran inestabilitat per produir-se. Tenen un cicle de vida molt curt, que va de l’ordre de unes poques hores. Aquestes tempestes es formen a diari a molts punts del món i es produeixen si hi ha hagut suficient escalfament en superfície.
Aquestes tempestes es produeixen en diferents escenaris:

1.- En les masses d’aire marítimes i tropicals que constitueixen el sector càlid dels ciclons de latituds mitjanes.
2.- Rere els sistemes de baixes pressions
3.- Als costats dels sistemes de altes pressions
4.- En llocs on la topografia local es alta.

Normalment aquestes tempestes no són severes, tot i que poden anar acompanyades de calamarsa petita i fortes ratxes de vent. Tot i que no sol succeir freqüentment, les tempestes ordinàries són capaces de generar tornados de baixes intensitats.
Al radar, una tempesta ordinària es transforma en poc temps en un petit nucli de tempesta d’un diàmetre màxim de 20 km. Aquestes tempestes no tenen una forma característica, sinó que es veuen com masses amorfes que contenen un petit nucli de valors de reflectivitat alta. Tot i que diversos nuclis poden agrupar-se i formar masses més grans, aquestes també solen dissipar-se poques hores més tard.


Tempestes supercel•lulars

Les supercèl•lules produeixen algunes de les condicions meteorològiques més violentes del planeta. Aquestes tempestes són una forma de convecció unicel•lular que es caracteritza per una corrent ascendent giratòria.
Normalment, les tempestes supercel•lulars es formen just davant del front fred i a llarg del front càlid, prop de les baixes pressions. També poden formar-se al llarg d’una línia seca. Les supercél•lules que solen durar varies hores generen quantitats gegants de pedra, tornados i a vegades vents destructius en línia recta.

La majoria de tempestes supercel•lulars es caracteritzen per dues estructures emblemàtiques:

1.- El mesocicló, una corrent ascendent giratòria que es manifesta com una parella de centres en rotació.
2.- L’arc en forma de “ganxo”, creat pels ecos de precipitació que s’enrotllen al voltant del mesocicló.

Què es veuria al radar?
Doncs una cosa semblant a aquesta. La imatge de l’esquerra correspondria al radar Doppler, si recordem d’abans, el doppler mesura la direcció de les precipitacions. Per tant veuríem el mesocicló com un eco que va en una direcció (vermell) i just al costat un altre eco que va en la direcció oposada (blau).
I pel que fa a l’estructura de ganxo, es tant senzill com veure la reflectivitat i mirar si té aquesta forma amb més reflectivitat cap a la zona de “gir” del mesocicló.




Aquest n'és un exemple:
Cap als segons 0:12 i 0:21 es pot veure clarament l'estructura en forma de "ganxo" en les imatges del radar de reflectivitat.
Als segons 0:45 i 0:55 es pot veure l'estructura del mesocicló amb la seva rotació en les imatges del radar de tipus "doppler".


A Catalunya no solen produir-se grans tempestes supercel•lulars tot i que alguna de tant en tant succeeix.


Sistemes convectius de mesoscala.

Un exemple de sistema convectiu de mesoscala seria la estructura en arc. Una línia de tempestes en línia que escombren tot el territori. Al tractar-se d’un fenomen que no es produeix a Catalunya només us deixo aquesta imatge del radar on es pot veure una d’aquestes estructures. Sol durar entre força hores i sol ser molt gran. El que podem arribar a tenir aquí son algunes línies de turbonada molt més reduïts i no se fins a quin punt es considera un sistema convectiu de mesoscala.



Per últim trobem fenòmens meteorològics d’hivern que també es poden detectar amb el radar com les bandes de neu, tipus de precipitació... però no val ni la pena explicar. Tret que dir que la neu te una reflectivitat més elevada i per tant si ens trobem en una nevada les reflectivitats del radar són més elevades per aquesta causa.

Fonts: Servei Meteorològic de Catalunya, MetEd, AEMET, NOAA

Això és tot!!! Una bona parrafada ha quedat!! En fi... Si teniu cap dubte ja sabeu ;)
BOTIGA METEO ONLINE: www.astromet.es
Última edició: 09 Mai 2018 17:38 per marc_rusi.
L'administrador ha desactivat l'escriptura als visitants.
Usuaris que han agraït el tema: AlfredRodriguezPico, jordi-clot-bcn, meteoboig, SISCO BELIANES, TempsPiera, Unai Sant Feliu de Codines, TRAMONTANA, canportabella, josep m.pastor, Marc Gassó - Gràcia, Darth Maül, Jose, IgnasiBCN, gracienc, Piraks, jsceloni, MeteoGuinardó, Quimet

INSTRUMENTAL METEOROLÒGIC 28 Mar 2014 08:10 #71221

  • Jose
  • Jose's Avatar
  • Offline
  • membre neu
  • Missatges: 1202
  • Thank you received: 11735
Muchas gracias, genial explicaciôn
Barcelona Sant Gervasi
Mi avatar es una obra de Andy Goldsworthy
L'administrador ha desactivat l'escriptura als visitants.
Usuaris que han agraït el tema: marc_rusi, josep m.pastor

INSTRUMENTAL METEOROLÒGIC 28 Mar 2014 15:55 #71258

  • gracienc
  • gracienc's Avatar
  • Offline
  • Administrator
  • Missatges: 2460
  • Thank you received: 31912
Molt bon desenvolupament Marc. Això mereix llegir-ho amb calma.Recordo una sortida que vem fer en un antic fòrum fa anys , que va organitzar l'amic Toni Nadal al radar de La Panadella. Va ser molt interessant i vem poder gaudir de moltes d'aquestes explicacions "en directe". Seria una bona idea el poder muntar una sortida per a poder visitar un radar, a través d'aquest fòrum. Prenem nota ;) .
L'administrador ha desactivat l'escriptura als visitants.
Usuaris que han agraït el tema: marc_rusi, josep m.pastor, Marc Gassó - Gràcia, IgnasiBCN, jsceloni

Re:Re: INSTRUMENTAL METEOROLÒGIC 28 Mar 2014 17:42 #71263

  • marc_rusi
  • marc_rusi's Avatar
  • Offline
  • membre ciclogènesi explosiva
  • Barcelona - Les Corts / Caldetes
  • Missatges: 3920
  • Thank you received: 25871
gracienc Va escriure:
Molt bon desenvolupament Marc. Això mereix llegir-ho amb calma.Recordo una sortida que vem fer en un antic fòrum fa anys , que va organitzar l'amic Toni Nadal al radar de La Panadella. Va ser molt interessant i vem poder gaudir de moltes d'aquestes explicacions "en directe". Seria una bona idea el poder muntar una sortida per a poder visitar un radar, a través d'aquest fòrum. Prenem nota ;) .

Buff trobada a un radar! M'encantaria! Mai n'he estat en cap... com a molt els he vist de lluny 2 d'ells i poca cosa mes! A veure si ho fem algun dia!!!
BOTIGA METEO ONLINE: www.astromet.es
L'administrador ha desactivat l'escriptura als visitants.
Usuaris que han agraït el tema: josep m.pastor, IgnasiBCN, jsceloni

INSTRUMENTAL METEOROLÒGIC 03 Abr 2014 16:52 #71936

  • BorrascaAtlántica
  • BorrascaAtlántica's Avatar
  • Offline
  • membre neu
  • ¡¡No a UTC+2!! Volvamos a nuestro huso natural
  • Missatges: 2025
  • Thank you received: 13570
Me quiero comprar un Hellmann para contrastar con los datos de la Vue.
En Darrera venden uno de 120 mm por 66 euros + IVA. Os parece una barbaridad, o está bien?
Me recomendarías alguna cosa en particular?

También ando detrás de uno de esos anemómetros portátiles... pero lo primero es lo del Hellmann.
2019: 281 mm; 2018: 929 mm; 2017: 362 mm; 2016: 540 mm; 2015: 387 mm; 2014: 530 mm; 2013: 579 mm; 2012: 506 mm
meteovilanova.info/Current_Vantage.htm
Garraf / Cerdaña
L'administrador ha desactivat l'escriptura als visitants.
Usuaris que han agraït el tema: josep m.pastor, jsceloni

Re:Re: INSTRUMENTAL METEOROLÒGIC 03 Abr 2014 18:16 #71951

  • meteotemps
  • meteotemps's Avatar
  • Offline
  • membre neu
  • MeteotempsLH
  • Missatges: 1435
  • Thank you received: 9517
Jo tinc un hellmann 200 que no utilitzo i el tinc en venda, si vols en parlem per privat.
L'Hospitalet de Llobregat
(Barcelonès, Barcelona, Catalunya)
43 msnm
www.meteotemps.blogspot.com

L'administrador ha desactivat l'escriptura als visitants.
Usuaris que han agraït el tema: BorrascaAtlántica, josep m.pastor

Re:Re: INSTRUMENTAL METEOROLÒGIC 03 Abr 2014 19:57 #71974

  • BorrascaAtlántica
  • BorrascaAtlántica's Avatar
  • Offline
  • membre neu
  • ¡¡No a UTC+2!! Volvamos a nuestro huso natural
  • Missatges: 2025
  • Thank you received: 13570
meteolh Va escriure:
Jo tinc un hellmann 200 que no utilitzo i el tinc en venda, si vols en parlem per privat.

Te contesté antes. Gracias.
2019: 281 mm; 2018: 929 mm; 2017: 362 mm; 2016: 540 mm; 2015: 387 mm; 2014: 530 mm; 2013: 579 mm; 2012: 506 mm
meteovilanova.info/Current_Vantage.htm
Garraf / Cerdaña
L'administrador ha desactivat l'escriptura als visitants.
Usuaris que han agraït el tema: jsceloni
Moderators: Songoku