forum.pico.cat

Benvingut, Convidat
Usuari Contrasenya Recordar contrasenya

TEMA: NATURA i MEDI AMBIENT

NATURA i MEDI AMBIENT 09 Oct 2019 15:45 #234609

  • jordi roca
  • jordi roca's Avatar
  • Offline
  • Moderator
  • Missatges: 1798
  • Thank you received: 27668
meteosat71 Va escriure:
IgnasiBCN Va escriure:
Estimación de los polos diurnos y fríos metropolitanos de Barcelona utilizando la temperatura de la superficie terrestre Landsat-8



El Área Metropolitana de Barcelona (BMA) se encuentra en Cataluña, al noreste de España. Con una población de más de 3 mil millones de personas, la BMA es una de las áreas metropolitanas más pobladas de la costa mediterránea. Una modificación climática local conocida como la isla de calor urbano (UHI) ocurre en las áreas urbanas. El UHI generalmente se cuantifica por medio de la temperatura del aire, aunque la detección remota se puede utilizar para extraer una imagen térmica de la superficie de la tierra para proporcionar valores de temperatura en toda el área de estudio. La estimación de la temperatura de la superficie terrestre (LST) para el BMA nos permitió establecer los patrones espaciales del LST y detectar los polos de calor y frío dentro del BMA en 24 fechas durante el período 2013-2018, distribuidos entre las 4 estaciones del año. año. Con este fin, realizamos un análisis de componentes principales (PCA) y un análisis de conglomerados (CA). Además, empleamos el método de regresión Random Forest (RF) para cuantificar la influencia y la variación de diversas covariables geográficas según la estación y la ubicación en el área de estudio. Finalmente, para determinar la influencia de las cubiertas terrestres en la temperatura, se analizaron los valores térmicos de las 4 cubiertas terrestres incluidas en el conjunto de datos de Coine Land Cover: unidades industriales, tejido urbano continuo, áreas verdes urbanas y áreas forestales. Los resultados muestran que los polos de calor se concentran principalmente en áreas industriales, seguidas por áreas de tejido urbano. Por el contrario, el polo frío se encuentra en áreas verdes urbanas, así como en áreas boscosas. El rango de temperatura máxima entre las cubiertas terrestres se detectó en primavera y verano, mientras que en invierno esta diferencia fue insignificante. Nuestro estudio mostró que las áreas urbanas verdes presentaban temperaturas de hasta 2.5 ° C más bajo que en las zonas urbanas. Los resultados de la presente investigación están destinados a servir como una hoja de ruta para mejorar el confort térmico en el BMA.

www.sciencedirect.com/science/article/pi...9342962?dgcid=author
L'illa de calor superficial màxima és de 5ºC a l'AMB, en canvi a Girona amb el mateix mètode van trobar 21º de diferència entre l'illa del Ter, al cantó de Pedret, i al centre de Girona, al maig de 1991, i 16º al setembre de 1999. L'estudi el van publicar Jorge i Riba (2005) al IX Congrés de Teledetecció. L'enllaç és:
www.aet.org.es/congresos/xi/ten81.pdf

Gerard, no és el mateix, a l'àrea metropolitana s'ha mesurat l'illa de calor, o sigui temperatura de l'aire en garita, que es el mateix que Tú valores a Girona respecte l'entorn com les deveses de Salt.
En canvi en aquest estudi que comentes s'ha mesurat la temperatura del terra, i no pas de l'aire en garita, per això dóna aquests valors tan contrastats!, l'asfalt al mes de maig pot assolir tranquil·lament temperatures de 45 graus!!!, mentres que en garita la temperatura de l'aire podria ser de 22 graus. (per dir algo!).
Sí és fes aquest estudi a l'àrea metropolitana també hi haurien més de 20 graus de diferència entre l'asfalt d'un polígon industrial sense arbres amb Collserola.
L'administrador ha desactivat l'escriptura als visitants.
Usuaris que han agraït el tema: EnricT, bigxavi, Danimar

NATURA i MEDI AMBIENT 09 Oct 2019 15:54 #234610

  • jordi roca
  • jordi roca's Avatar
  • Offline
  • Moderator
  • Missatges: 1798
  • Thank you received: 27668
bigxavi Va escriure:
bigxavi Va escriure:
Si que em vaig fixar en la planta a l'alçada de Sant Vicenç i Molins era per tot arreu , crec que més avall no en hi ha tanta.

Aquests dies en les meves sortides en bici m'he anat fixant amb més detall en la planta i confirmo el que vaig dir , cap a baix del riu no en hi ha tanta com per dalt , cap a Molins i El Papiol ha colonitzat completament el riu i comença a expandir-se per els camins laterals .

D'aquest comentari que em fas s'en pot treure una conclusió, les llavors d'aquesta planta són més denses que l'aigua, per tant van ser arrossegades per les riuades de l'any passat, rodolant pel fons de la llera, com fan les sorres i les graves, i no van tenir temps d'arribar més avall!, ara les llavors d'aquestes plantes ja seran arrossegades fins la desembocadura a les properes riuades!, o sigui l'any que ve hauran envaït tota la llera fins el mar!!!!
Espectacular i molt trist.....
I serà la fauna amb els seus desplaçaments qui treurà les llavors de la llera permetent que envaeixin els camps i camins......
L'administrador ha desactivat l'escriptura als visitants.
Usuaris que han agraït el tema: EnricT, Jose, bigxavi, Danimar

NATURA i MEDI AMBIENT 09 Oct 2019 17:56 #234611

  • meteosat71
  • meteosat71's Avatar
  • Offline
  • membre boira
  • Missatges: 598
  • Thank you received: 6707
jordi roca Va escriure:
meteosat71 Va escriure:
IgnasiBCN Va escriure:
Estimación de los polos diurnos y fríos metropolitanos de Barcelona utilizando la temperatura de la superficie terrestre Landsat-8



El Área Metropolitana de Barcelona (BMA) se encuentra en Cataluña, al noreste de España. Con una población de más de 3 mil millones de personas, la BMA es una de las áreas metropolitanas más pobladas de la costa mediterránea. Una modificación climática local conocida como la isla de calor urbano (UHI) ocurre en las áreas urbanas. El UHI generalmente se cuantifica por medio de la temperatura del aire, aunque la detección remota se puede utilizar para extraer una imagen térmica de la superficie de la tierra para proporcionar valores de temperatura en toda el área de estudio. La estimación de la temperatura de la superficie terrestre (LST) para el BMA nos permitió establecer los patrones espaciales del LST y detectar los polos de calor y frío dentro del BMA en 24 fechas durante el período 2013-2018, distribuidos entre las 4 estaciones del año. año. Con este fin, realizamos un análisis de componentes principales (PCA) y un análisis de conglomerados (CA). Además, empleamos el método de regresión Random Forest (RF) para cuantificar la influencia y la variación de diversas covariables geográficas según la estación y la ubicación en el área de estudio. Finalmente, para determinar la influencia de las cubiertas terrestres en la temperatura, se analizaron los valores térmicos de las 4 cubiertas terrestres incluidas en el conjunto de datos de Coine Land Cover: unidades industriales, tejido urbano continuo, áreas verdes urbanas y áreas forestales. Los resultados muestran que los polos de calor se concentran principalmente en áreas industriales, seguidas por áreas de tejido urbano. Por el contrario, el polo frío se encuentra en áreas verdes urbanas, así como en áreas boscosas. El rango de temperatura máxima entre las cubiertas terrestres se detectó en primavera y verano, mientras que en invierno esta diferencia fue insignificante. Nuestro estudio mostró que las áreas urbanas verdes presentaban temperaturas de hasta 2.5 ° C más bajo que en las zonas urbanas. Los resultados de la presente investigación están destinados a servir como una hoja de ruta para mejorar el confort térmico en el BMA.

www.sciencedirect.com/science/article/pi...9342962?dgcid=author
L'illa de calor superficial màxima és de 5ºC a l'AMB, en canvi a Girona amb el mateix mètode van trobar 21º de diferència entre l'illa del Ter, al cantó de Pedret, i al centre de Girona, al maig de 1991, i 16º al setembre de 1999. L'estudi el van publicar Jorge i Riba (2005) al IX Congrés de Teledetecció. L'enllaç és:
www.aet.org.es/congresos/xi/ten81.pdf

Gerard, no és el mateix, a l'àrea metropolitana s'ha mesurat l'illa de calor, o sigui temperatura de l'aire en garita, que es el mateix que Tú valores a Girona respecte l'entorn com les deveses de Salt.
En canvi en aquest estudi que comentes s'ha mesurat la temperatura del terra, i no pas de l'aire en garita, per això dóna aquests valors tan contrastats!, l'asfalt al mes de maig pot assolir tranquil·lament temperatures de 45 graus!!!, mentres que en garita la temperatura de l'aire podria ser de 22 graus. (per dir algo!).
Sí és fes aquest estudi a l'àrea metropolitana també hi haurien més de 20 graus de diferència entre l'asfalt d'un polígon industrial sense arbres amb Collserola.
Estàs equivocat Jordi, la diferència de 21ºC és amb la mateixa metodologia, temperatura mitjana superficial a partir de les imatges de satèl·lit en infraroig tèrmic i són de l'estudi d'en Jorge i Riba, l'article en .pdf que he posat l'enllaç. No és la diferència tèrmica de l'aire que són 12ºC, segons el mètode dels transectes tèrmics que he fet jo, i a Barcelona amb el mateix mètode n'hi ha 8º.
L'administrador ha desactivat l'escriptura als visitants.
Usuaris que han agraït el tema: EnricT, Jose, bigxavi, Danimar, jordi roca

NATURA i MEDI AMBIENT 09 Oct 2019 21:05 #234616

  • jordi roca
  • jordi roca's Avatar
  • Offline
  • Moderator
  • Missatges: 1798
  • Thank you received: 27668
Val, Gerard, m'he tornat a llegir el texte que va penjar l'Ignasi, i hi trobo una incongruència, és cert com dius que van utilitzar el mateix mètode tèrmic per valorar la diferencia de temperatures entre les 4 modalitats, teixit industrial, urbà, verd urbà i forestal, però el resultat l'han donat en equivalència de temperatura ambiental, i no de temperatura del terra com a Girona, així et donen el valor de 2,5 graus inferior en el verd urbà respecte al teixit urbà.
En cap moment donen la temperatura del terra, opino que l'esfalt s'escalfa igual a Girona que a Barcelona.


En aquest mapa per exemple les diferències són de 6 graus, són perfectament les temperatures d'un dia d'estiu, per tant han traslladat les diferències a la temperatura ambient.
És impensable que un dia d'estiu el terra forestal estigués a 26 graus (això si pot ser correcte) i que l'asfalt d'un polígon industrial estigués "només" a 32 graus! (opino que de 40 a 45 graus seria lo habitual)

A veure com ho veuen els demés!
Salutacions!
Última edició: 09 Oct 2019 21:11 per jordi roca.
L'administrador ha desactivat l'escriptura als visitants.
Usuaris que han agraït el tema: EnricT, Jose, bigxavi, Danimar

NATURA i MEDI AMBIENT 11 Oct 2019 13:04 #234678

  • meteosat71
  • meteosat71's Avatar
  • Offline
  • membre boira
  • Missatges: 598
  • Thank you received: 6707
jordi roca Va escriure:
Val, Gerard, m'he tornat a llegir el texte que va penjar l'Ignasi, i hi trobo una incongruència, és cert com dius que van utilitzar el mateix mètode tèrmic per valorar la diferencia de temperatures entre les 4 modalitats, teixit industrial, urbà, verd urbà i forestal, però el resultat l'han donat en equivalència de temperatura ambiental, i no de temperatura del terra com a Girona, així et donen el valor de 2,5 graus inferior en el verd urbà respecte al teixit urbà.
En cap moment donen la temperatura del terra, opino que l'esfalt s'escalfa igual a Girona que a Barcelona.


En aquest mapa per exemple les diferències són de 6 graus, són perfectament les temperatures d'un dia d'estiu, per tant han traslladat les diferències a la temperatura ambient.
És impensable que un dia d'estiu el terra forestal estigués a 26 graus (això si pot ser correcte) i que l'asfalt d'un polígon industrial estigués "només" a 32 graus! (opino que de 40 a 45 graus seria lo habitual)

A veure com ho veuen els demés!
Salutacions!
En aquest article consta que són les temperatures del sòl no de l'aire, land surface temperature és temperatura del terra o del sòl. Jo ho entenc que hi hagi probablement més diferència, però és el que han trobat en aquest article. Jo he mesurat les temperatures amb un termòmetre d'infrarojos i a l'estiu i la temperatura extrema del sòl a Girona i rodalies pot ser de 80ºC i 30ºC, 50ºC de diferència. Parlo de l'any 2012, amb 39º a l'aire, els 80º és d'un parc infantil a la Plaça Catalunya de Girona, pintat de negre, tel·la asfàltica, i de la temperatura a les Deveses de Salt, a l'ombra dels arbres.
Última edició: 11 Oct 2019 13:05 per meteosat71.
L'administrador ha desactivat l'escriptura als visitants.
Usuaris que han agraït el tema: EnricT, Jose, Danimar, jordi roca

NATURA i MEDI AMBIENT 25 Oct 2019 21:45 #235446

  • meteopineda
  • meteopineda's Avatar
  • Offline
  • membre ciclogènesi explosiva
  • Missatges: 3232
  • Thank you received: 49280
Efectes de l'esclafit a la platja pinedenca la matinada de dimecres.

El que m'ha sorprés una mica és el trencament arran de superfície en diversos pins, a que pot ser degut ja que la majoria estan tombats amb les arrels, el tronc es veu ben sa i no s'aprecia que estiguin en mal estat..



En aquests dos pins, veiem un arrancat de socaarrel i l'altre trencat.



A veure si el nostre expert Jordi Roca, ens pot dir si té una causa concreta aquesta diferència, gràcies..
Última edició: 25 Oct 2019 21:46 per meteopineda.
L'administrador ha desactivat l'escriptura als visitants.
Usuaris que han agraït el tema: EnricT, Jose, IgnasiBCN, bigxavi, Danimar, jordi roca

NATURA i MEDI AMBIENT 26 Oct 2019 00:32 #235451

  • jordi roca
  • jordi roca's Avatar
  • Offline
  • Moderator
  • Missatges: 1798
  • Thank you received: 27668
meteopineda Va escriure:
Efectes de l'esclafit a la platja pinedenca la matinada de dimecres.

El que m'ha sorprés una mica és el trencament arran de superfície en diversos pins, a que pot ser degut ja que la majoria estan tombats amb les arrels, el tronc es veu ben sa i no s'aprecia que estiguin en mal estat..



En aquests dos pins, veiem un arrancat de socaarrel i l'altre trencat.



A veure si el nostre expert Jordi Roca, ens pot dir si té una causa concreta aquesta diferència, gràcies..

Bona nit, has vist aquells trucs de màgia en que treuen les estovalles sense tombar els gots i les copes?
Bé, en veritat no és un truc, es tracta d'una estrebada fortíssima, és qüestió de física!.
Doncs bé, aquí passa el mateix!
Quan tens una nevada o una ventada sostinguda, van fent palanca fins que s'arrenquen de soca-rel!
Però les teves fotos denoten una sotragada molt intensa!, per tant es evident que vas viure un esclafit que va arribar de sobte!, amb una virulència notable!.
Així de simple!, les arrels no van tenir temps de ser arrencades!, bé, excepte algún que tenia les arrels molt superficials i segurament la terra molla!

Salutacions!
Última edició: 26 Oct 2019 00:37 per jordi roca.
L'administrador ha desactivat l'escriptura als visitants.
Usuaris que han agraït el tema: EnricT, Jose, IgnasiBCN, bigxavi, meteopineda, Danimar

NATURA i MEDI AMBIENT 08 Nov 2019 17:43 #236019

  • IgnasiBCN
  • IgnasiBCN's Avatar
  • Offline
  • membre neu
  • Visca la méteo i el fòrum del Picó!!!
  • Missatges: 2468
  • Thank you received: 22582
La papallona del boix: una plaga exòtica greu que s’estén sense aturador
Les boixedes catalanes estan desapareixent i tenen poques possibilitats de sobreviure a la invasió, que afecta els exemplars de boix del Jardí Botànic de Barcelona

La plaga de la papallona del boix és un nou exemple d’arribada d’una espècie forana lligada a la globalització. La papallona del boix (“Cydalima perspectalis”) és una espècie exòtica originària de les regions subtropicals humides de l’est d’Àsia. Va aparèixer per primera vegada l’any 2007 a Alemanya i des d’aleshores s’ha estès per tot el continent europeu.

A Catalunya es va detectar per primera vegada l’any 2014 a Besalú. L’any 2018 va causar estralls a la comarca de la Garrotxa, i actualment els seus efectes es fan visibles a les boixedes de diverses comarques de la meitat est del país.

La papallona del boix, també a Barcelona
Malgrat que el boix (“Buxus sempervirens”) no és un arbust propi dels boscos de la terra baixa —és típic de la muntanya mitjana—, sí que en podem trobar exemplars plantats en alguns jardins de Barcelona, sobretot de la part alta, i a la zona de rouredes basòfiles del Jardí Botànic de Barcelona, on n’hi ha a l’entorn de 200 exemplars.

Malauradament els boixos del Jardí Botànic estan parcialment afectats per aquesta plaga des de fa temps i, fins i tot, alguns exemplars ja han arribat a morir.

L’eruga del boix també està començant a afectar alguns exemplars de boix baleàric (“Buxus balearica”) del Jardí Botànic.

beteve.cat/medi-ambient/papallona-boix-p...barcelona-catalunya/
Llocs on faig seguiment habitualment:
Barcelona, Barri de Sarrià (103 msnm)
Sant Andreu de Llavaneres (38 msnm)

"Es buen tiempo cuando en cada tiempo hace su tiempo"

L'administrador ha desactivat l'escriptura als visitants.
Usuaris que han agraït el tema: Jose, bigxavi, Danimar, jordi roca
Moderators: Songoku